La inhabilitació del President de la Generalitat

Per l'entrada al blog d'avui tenia pensat un altre tema, però la realitat -una realitat cada vegada més frontista, descarnada, d'extrems irreconciliables- m'obliga a deixar-lo en forma d'esborrany i potser demà el publicaré; aquest vespre no puc fer altra que -com si d'un programa especial es tractés- escriure, pronunciar-me, sobre la inhabilitació del President de la Generalitat de Catalunya.

No per esperat deixa de ser punyent, constatar que la màxima autoritat de Catalunya és inhabilitada per despenjar una pancarta a destemps. Deproporció? No, molt pitjor. Més enllà. Injustícia.

No per la mediocritat del personatge, que no deixa de ser un poeta ressentit i un catalanista etnicista (al menys ho eren els "twits" que va esborrar), es pot deixar passar un fet tan greu com aquest, que clarament no és justícia, sinó, repeteixo, in-justícia, entesa com a falta d'imparcialitat.

De fet, a democràcies -una mica- més consolidades que la nostra, un fet així no se'l creurien. I la prova és que el govern i la judicatura espanyoles topen ara sí i ara també amb una justícia belga, escocesa, alemanya, suïssa, que els tomba les euroordres. Sedició, rebelió, llibertat d'expressió. No sedició, no rebelió, no llibertat d'expressió diu la justícia belga, escocesa, alemanya, suïssa.

Avui, a la mani de protesta de Girona han cremat una bandera espanyola i una fotografia del Borbó. A mi no m'agrada que es cremi la bandera espanyola, ni cap altra bandera, ni la fotografia de ningú, ni tan sols la de bàrbars demoníacs i criminals com Adolf Hitler, Francisco Franco, Stalin o Pol Pot. 

Al final les banderes no són més que draps que s'utilitzen com a justificació d'abusos, violència, barbaritats o repressió dels dictadors que he anomenat i d'altres que em deixo al tinter. No m'agraden les banderes, per la part mesquina dels humans que representen. M'agraden quan uneixen culturalment i pacífica. Quan són el estandard de pobles que manifesten pafícicament la seva voluntat majoritària d'organitzar-se políticament com a poble.

Em desagrada com i quan s'utilitzen com a armes llencívoles. Per descomptat que no m'agraden els dictadors, ni els corruptes, ni els mediocres. Però tampoc la justícia parcial. I quan es tracta de la unitat d'Espanya, sembla que tot s'hi val, i això no hauria de ser així. Hi ha moltíssima bona gent a Espanya (és un país ple de bona gent, en general) que pensa de la mateixa manera. Fins i tot malgrat la creixent polarització i la manipulació dels mitjans d'aquí i d'allí.

Als fets em remeto. Per això, per cremar banderes i fotos del borbó, no fa gaire anys, a Girona es va portar a judici a dos nois d'ERC que el setembre de 2013 van cremar una foto de l'aleshores rei d'Espanya, Joan Carles I. La justícia espanyola els va condemnar a 15 mesos de presó (com a Valtònic que per les seves cançons els tribunals espanyols el van condemnar a 3 anys i mig de presó per, atenció -enaltiment del terrorisme-, mentre que el TJUE el va deixar en llibertat a Bèlgica...) i el TJUE va fallar en contra de la justícia espanyola.

S'ha escrit per activa i per passiva que en Mariano Rajoy, aquell president que proferia barbaritats cada vegada que obria la boca, que caminava cada matí pels jardins de la Moncloa, que fumava puros i que llegia el Marca (i molt poca cosa més), va ser el principal generador d'independentistes d'Espanya, en cercar de forma insistent l'anulació de l'Estatut de Catalunya del 2010 (recordem'ho, votat pels parlaments de Catalunya i de l'Estat). 

En Rajoy va trobar la continuïtat del seu llegat en la polícia patriòtica de l'inestimable deixeble Jorge Fernández Díaz, el radical ultradretà de l'àngel de la guarda Marcelo ("esto te lo afina la fiscalía"), en la seva policia patriòtica, i en la justícia -també- patriòtica que defensa a capa i espasa la unitat d'Espanya utilitzant les armes que sigui, fins i tot la prevaricació o el dictat de sentències exprés que no fan altra cosa que posar en entredit la reputació internacional d'Espanya. Però a ells els és igual. Tot per la causa. Ens inventarem el que calgui. Com resa el rètol de les cases cuarter de la Guàrdia Civil, que la judicatura espanyola ha fet seva: "Todo por la patria", fins i tot la prevaricació. I així tenim l'incendi que s'autoalimenta amb l'inestimable ajut de la justícia patriòtica. Aquesta justícia parcial i patriòtica, també genera inependentistes, i ara, a més a més, màrtirs...

Els que llegeixen el meu blog saben de sobre que no m'agrada en Quim Torra, però ni un personatge així es mereix que la Justícia, que ha de ser cega i justa sigui exactament tot el contrari. Deia Marco Tulio Ciceró: "Iustitia est regina virtutis", és a dir, "la justícia és la reina de les virtuts". Però quan la justícia és parcial, quan no és justa, conculca tot el seu sentit fundacional i esdevé tota una altra cosa. Just el contrari.