La mort de la jutgessa Rut Bader Ginsburg en plena campanya per les eleccions presidencials nord-americanes del proper 3 de novembre (queda poc més d'un mes, exactament 37 dies) ha obert un altre front de polèmica als Estats Units. Un més.
A diferència del que passa a la resta de democràcies consolidades del planeta, el Tribunal Suprem dels Estats Units (Supreme Court) està format per 9 jutges/jutgesses que ostenten el càrrec de forma permanent (Life tenure). Una vacant només té lloc quan un dels jutges es retira voluntàriament o es mor. Rut Ginsburg no va ser una jutgessa qualsevol. Escollida per Bill Clinton el 1993, ha exercit fins la seva mort que va tenir lloc la setmana passada (27 anys en exercici). Formada a Harvard i a Columbia, va ser la segona dona que va accedir al Tribunal Suprem (i la primera dona jueva).
Malgrat ser considerada moderada, durant la seva carrera, ja abans de ser nominada, va caracterizar-se per la defensa dels drets civils, de les minories (va guanyar el cas que va suposar de facto l'admissió de les dones a l'exèrcit) i com a defensora del dret de les dones a decidir, es va oposar formalment a la prohibició de l'avortament ("els governs no han de prendre decisions en nom de les dones", va ser una de les seves màximes). Ginsburg va deixar escrit que demanava explicitament que la seva substitució la fes el president sortit de les eleccions presidencials del 3 de novembre.
Naturalment, Donald Trump ha fet cas omís del seu desig (què més es podia esperar d'un individu com aquest?) i avui és notícia que ja ha anomenat una candidata a la vacant deixada per la mort de Ginsburg: la jutgessa Amy Coney Barrett. Si se la confirma en el càrrec passarà a ser el membre més jove del tribunal. 48 anys, conservadora, catòlica, mare de 7 fills, contrària a l'avortament i defensora de la restricció de la inmigració i del dret a portar armes. Malgrat ser una jurista de prestigi, si el Senat (de majoria republicana) confirma la seva elecció, fet més que probable, canviarà l'equilibri del tribunal entre conservadors i liberals, que passarà a ser 6 a 3.
Donald Trump, mal perdedor, està doncs preparant el terreny. Ja ha dit públicament que si perd les eleccions (a dia d'avui, segons les darreres enquestes publicades Biden lidera la cursa a la presidència per 8 punts porcentuals: 49% versus 41% a nivell nacional, però la recuperació de Trump, malgrat Covid i protestes racials, evidencia que la victòria de Joe Biden encara no es por donar per segura), les impugnarà.
En aquest cas, comptar amb un tribunal de signe conservador i amb 3 magistrats al càrrec proposats per ell mateix, podria provocar una situació inaudita als Estats Units, que el Tribunal Suprem anulés el resultat d'unes eleccions presidencials. Si això succeís es podria obrir el període d'inestabilitat i disturbis més important de la història del país. El que està passant a Bielorrússia seria un joc de nens comparat amb el que podria passar allí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada