Estar uns dies de desconnexió física, digital i televisiva no només és convenient i necessari per a la salut mental en general sinó que, a més a més, és molt assèptic (t'adones que sense bona part de la informació que ens empassem a diari, també es pot viure, i fins i tot es pot viure molt bé).
Avui, per primer cop en pràcticament una setmana, m'he posat al dia informativament parlant. I el que més crida l'atenció (les notícies sobre la Covid 19 han deixat de ser novetat) és el nou pollastre judicial que és a punt de caure sobre el PP com una llosa.
A hores d'ara, estimada lectora, estimat lector, segur que saps sobradament de què va l'operació que s'ha batejat com a "Kitchen". Clavegueres de l'Estat dins les claveregues de l'Estat. Brutícia en estat/Estat pur.
Per a fer cinc cèntims per si queda algú que encara no se n'ha assebentat: el govern del PP d'aleshores, munta una operació, orquestrada pel ministre de l'interior Fernàndez Díaz (director ultracatòlic de les clavegueres de l'estat) amb el coneixement del president del govern, segons apunten tots els indicis i -més important- les declaracions del secretari d'estat d'Interior del moment (Francisco Martínez), ara primer boc expiatori: "la meva gran errada va ser ser lleial a miserables com Jorge Fernández Díaz, Dolores de Cospedal o Mariano Rajoy".
L'operació va consistir, ras i curt, a posar els mitjans de contraespionatge de la policía i el CNI, per a robar els documents pressumptament inculpatoris de Luís Bárcenas, ex-tresorer del PP. Pel que apunta el sumari i les informacions que fins ara s'han fet públiques, la cosa va acabar subornant amb 53.000 euros el xofer de Bárcenas. Tot plegat lamentable, si s'acabava confirmant, amb un tuf mafiós que fa feredat, i amb la demostració una vegada més que - parafrassejant Shakespeare: "hi ha quelcom de prodrit en el regne de Dinamarca" (en aquest cas, canvïi's Dinamarca per Espanya).
Què passarà a partir d'ara, quan la causa surti a judici, i hi hagi finalment sentència? Doncs més enllà de la vergonya, de la ferma convicció de la comissió d'un delicte molt seriós per part d'un partit polític utilitzant de forma partidista les estructures de l'estatdel descrèdit de les institucions i de la constatació que se'ns pixen a sobre i diuen que plou, ben poca cosa més. Hi ha antecedents més que provats.
L'Estat és una maquinària que s'autoprotegeix (tots ho fan, però alguns, amb tradició democràtica més aviat jove i feble: Espanya n'és un paradigma) i per tant no succeirà res de seriós. Els bocs expiatoris passaran uns anys a la presó però els veritables executors sortiran indemnes com sempre (va passar amb els GAL i Felipe González, passarà amb el rei emèrit, amb Mariano Rajoy i els papers del PP i amb Aznar i tota la porqueria que rebufava del recorzament a l'operació de l'atac a l'Irak, amb coalicció amb nord-americans i britànics). Impunitat absoluta a les altes jerarquies d'un estat que vetlla per que les seves estructures es mantinguin intactes, fins i tot al marge de la llei.
La justícia, que si és del tot independent (al menys en aquests casos que estem mencionant), jo sóc monjo budista, es cuidarà molt d'evitar que caigui ningú de relevància política. No quan es tracta de les estructures i les clavegueres i els fons reservats, tots indissociablement connectacts.
I no per sabut, no deixa d'emprenyar-me cada cop més que la vara de mesurar de la justícia no sigui la mateixa en tots els casos (i d'això se'n diu manca d'independència): els líders independentistes, amb sumaris prepararts per fiscalia i abogacia de l'estat amb una clara manca d'objectivitat i voluntat de càstic exemplificant, els va caure tot el pes de la llei, i de moment, ja porten més de tres anys empresonats, en Sandro Rosell va passar més de sis-cents dies a presó (604 per a ser exactes).
Aquest és un dels drames morals i deontològics de l'estat espanyol, i això, com dieun els anglesos, són "facts and figures".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada