Malgrat el negacionisme rampant que impera en els gestors autocràtics d'alguns dels països més importants del Planeta, els destins dels quals són curiosament regits per governants de dubtosa preparació, condició i qualitat democràtica, la realitat sol ser tossuda ("nevertheless, reality is stubborn" que diuen els anglosaxons) i el canvi climàtic provocat pel negligències o per l'acció o l'omissió dels humans és una realitat incontestable.
Rússia, la Xina, Brasil, els Estats Units, països que representen -amb 45 milions de kilòmetres quadrats- el 30% de la superfície terrestre del planeta Terra, estàn regits per polítics que defensen obertament la inexistència del canvi climàtic i que amb la seva acció conscient, estan contribuint a la seva desforestació i a la seva destrucció. Si hi afegim Austràlia, que no és una autocràcia però que també està afectada des de fa anys per la pandèmia dels incendis forestals, ens situem al 35% de la superfície de la Terra. Les xifres, la realitat, són esfereïdores.
L'estiu passat, sense anar més lluny, any del que ja es disposa de dades definitives, la superfície forestal cremada és difícil de pair: a Sibèria, el 20% de la seva superfície forestal, al Brasil 318.000 de kilòmetres quadrats (més de la meitat d'Espanya), a Austràlia, 14,9 milions d'hectàres, als Estats Units, 28 milions d'hectàrees. A la costa oest dels Estats Units es necessita mascareta per a sortir al carrer amb independència del coronavirus: el fum, que ho envaeix tot i enfosqueix el cel, fa virtualment impossible respirar sense protecció.
I què fan els Putins, Bolsonaros i Trumps de torn? Doncs això, tiren pilotes fora i neguen la realitat, que -una vegada més- és molt tossuda. Si les ciutats més contaminades del món són, o han estat els darrers 25 anys a l'Àsia, típicament Delhi, Lahore, Dhaka i Beijing, la darrera setmana aquest trist rècord l'ostena Portland, a Oregon, que presentava la màxima de tenir la pitjor qualitat d'aire del planeta la setmana passada. Seattle, Los Angeles o San Francisco també superen amb escreix en mala qualitat d'aire, les ciutats asiàtiques més contaminades. És l'efecte de la crema incontrolada de superfície forestal. La gràfica que publica avui el New York Times és un bany de realitat que fa autèntica basarda.
Donald Trump que, després de setmanes de silenci va visitar per fi la costa oest aquest dimarts va dir literalment: "No penso que la ciència pugui explicar el que està passant"...Negacionisme en estat pur. A l'igual que el seu col·lega d'autocràcia Vladimir Putin. A Sibèria, com als Estats Units, la política imperant és (era fins fa poc) deixar que els incendis s'apaguin sols. Fins que la realitat s'imposa i als Estats Units ja s'està parlant de migracions massives de l'oest cap a l'est ocasionades pel canvi climàtic. Si tenim però en compte que a la costa est i al centre dels Estats Units els tifons i els huracans han augmentat la seva freqüència d'una forma també desproporcionada les dues darreres dècades en relació als darrers cent anys, la tempesta perfecta està servida.
Segurament sobreviurem a la pandèmia del coronavirus, però no està gens clar quin futur li espera a la humanitat de seguir amb el ritme de destrucció i desforestació actual. L'aparent distòpia que ens presenta l'extraordinària pel·lícula "Interstellar" pot ser molt més a prop del que molts s'imaginen, però els dictadors, segueixen com si sentissin ploure.
Penso que hem d’anar en compte a l’hora d’emprar els conceptes “canvi climàtic” o “escalfament global” del Planeta si no volem seguir el seu joc, perquè ELLS (“els pocs”) precisament els utilitzen com volen per alimentar la confusió que justifica la seva inacció.
ResponEliminaQuan Trump aplicava per President, m’entretenia a seguir les seves declaracions per confirmar, una vegada i altra, que Trump sempre negava el “Climate Change” quan n’Obama (el president sortint que recolzava a la Hillary) insistia en les evidències científiques, i al carrer, del “Global Warming”. Un parlava d’una cosa i l’altre d’una altra.
De canvis climàtics (us recomano “The ends of the world”, del periodista científic Peter Brannen) n’hi ha hagut milers en els 4.500 milions d’anys de la Terra. Estan ben documentats científicament. Els “canvis climàtics” acostumen a produir-se en centenars o milers d’anys i, per tant, són difícilment apreciables durant períodes breus. De fet, sembla que ara ens trobem en un període interglacial (un recés càlid temporal dins d’una era glacial). Per tant, el concepte “canvi climàtic” és fàcilment rebatible.
El que és una evidència científica és que durant els darrers 150 anys s’ha arribat a un “escalfament del Planeta”, com feia milions d’anys que no hi havia hagut, com a conseqüència directa de la contaminació, que a curt termini portarà el col·lapse de l’atmosfera i una desestabilització del clima actual amb conseqüències catastròfiques imprevisibles. De fet, “el pressupost global de carboni, que encara pot absorbir l’atmosfera, s’esgotarà el 2028, i això serà un punt de no retorn segons adverteix el grup d’experts de l’ONU, l’IPCC, en l’informe que ja va presentar el 2018. Avui només queden 8 anys. “
Pels qui vulgueu aprofundir una mica, us adjunto el següent link en relació al darrer comentari https://www.ccma.cat/324/crisi-climatica-ens-queda-una-decada-perque-la-linia-vermella-es-el-2030/noticia/2973415/
Us copio aquesta imatge que m’acaba d’arribar avui
I us convido a llegir “El llegat” https://elllegat.cat , i a fer-ne ressò, amb cap altre objectiu de que activeu l’esperança que encara tenim d’evitar que els nostres fills hagin d’emigrar en pocs anys al nord (com ara fan els de sota nostre) encara que, possiblement, sense sortir-se’n de quedar rostits com pollastres a l’ast durant la segona meitat d’aquest segle si no hi posem remei ràpid. “L’empenta ha de venir de sota”; només el poble ho pot arreglar amb iniciatives personals i exigint FETS i RESULTATS a molt curt termini als polítics i a les grans empreses.
Enric Rovira
https://elllegat.cat
El Llegat - De vegades, val més no saber.