Idiotavirus

Aquest matí tot esmorzant a Ca La Paula, a Castellfollit de la Roca amb El Punt Avui, hi ha dues notícies que m'han cridat l'atenció. Una d'elles ha estat la sobtada mort per infart, als -només- 71 anys, del dibuixant i ninotaire José Antonio Fernández, en "Fer". 

Un home que forma part del meu bagatge, de la meva vida, dels meus referents culturals i de país. M'ha cridat poderosament l'atenció veure el seu acudit a la pàgina 2 (Coronavirus i tornada a l'escola, de rabiosa actualitat), i  una mica més endavant la notícia de la seva mort. En Fer ha mort al peu del canó. Va ser un home íntegre, d'humor intel·ligent, un català nascut a León, que ens deixa abans d'hora. Descansi en pau, amb el meu agraïment i admiració pel seu humor senzill, lúcid, corrosiu, un home d'una fina ironia semblant a la de un Jaume Perich, que també trobarem molt a faltar.

L'altra notícia, també trista, tristíssima, ha estat veure les fotografies de les cues de -presumptes- Sapiens Sapiens per arribar a la creu de la Pica d'Estats aquest cap de setmana passat, el pic més alt de Catalunya. Sense mascareta, sense distància de seguretat, sense sentit comú. Ni un pam de seny. 

En un grup de WhatsApp d'amics d'infància que he citat tot sovint en aquest blog, el bon amic Lluís Ferré en fa menció amb una mescla de resignació i emprenyament. No hi podria estar més d'acord. Com a danys col·laterals, banys prohibits als estanys del parc i invasió il·legal de la zona amb autocaravanes.

 Les fotos que s'han publicat fan autèntica por. És com si la pandèmia del coronavirus hagués despertat els instints depredadors de molts humans per a colonitzar/destruir els paratges naturals que tenen més a prop. Queixes en aquest sentit n'hi ha per part d'alcaldes de la immensa majoria de zones rurals de Catalunya, fins fa quatre dies ignorades pels exploradors locals, que més s'estimaven fer la volta al món (per a poder-ho penjar a Instagram, és clar) o recalar en un resort dominicà amb pulsera de buffet i barra lliures. Conclusió: les autoritats ja parlen de restringir/limitar l'accés al parc (i per extensió a d'altres). Coral·lari: com que no tenim seny ens han d'acabar coartant la nostra llibertat, per l'idiotesa d'alguns. Com escrivia l'Arturo San Agustín: monos vestits. Això és el que són molts presumptes Sapiens.

Veure aquestes fotografies avui m'ha fet venir al cap les fotos de la més brutal mosta d'estupidesa humana que he vist en molts anys: les cues a l'Everest per fer el cim publicades per National Geographic el maig de 2019, de les que en reprodueixo una.

Estultícia extrema, manca de sentit comú, manca de deontologia, d'ètica i d'estètica. 

Contemplar això em fa dubtar seriosament del futur dels Sapiens com a espècie. Hom es pregunta si aquesta espècie té remei col·lectivament parlant. Jo cada dia en dubto més.

Què explica que algú pugui pagar molts diners (milionaris xinesos vells sobre tot, però no només) perquè el pugin en helicòpter al camp base a 5.500 metres i des d'allà pràcticament el portin en safata fins al cim a 8.848 metres per tal de poder fer-se una fotografia i penjar-la a les xarxes socials? 

A mi em costa de creure que hi hagi gent tan beneïta com per a fer-ho (i pagar-ho) però la realitat és tossuda i les fotografies parlen per elles mateixes.  

John Carlin publicava ahir a La Vanguardia (una de les poques lectures que salvaria) un article titulat "El contagiós idiotavirus", que citava exemples que res tenen a veure amb el que jo escric aquí però que arriba a la mateixa conclusió: l'estultícia humana és no només molt perillosa, sinó molt contagiosa.

Doncs això. No hi podria estar més d'acord.