Divendres passat a la tarda, mentre tornava de la feina, a "Can Clapés" (Versió RAC1), van interrompre una estona la programació ordinariamente per a connectar en directe amb la roda de premsa de Díaz-Ayuso, que vista l'evolució de la pandèmia a Madrid, havia generat gran expectació.
Francament a mi que la vida m'ha tornat un descregut amb gairebé tot i tothom però en particular amb els polítics, n'esperava poc de la seva compareixença. Però tot i així, he de reconèixer que la realitat va superar la ficció. Una vegada més haurem de pensar que l'idiotavirus ha fet feix, més del que ens pensàvem i clarament ha afectat la capacitat de discerniment de molts polítics. La Díaz-Ayuso no n'és una excepció. El garbuix d'estupideses, despropòsits i contradiccions que va proferir durant la roda de premsa va ser molt superior al que hom podia esperar i que es por resumir en: tot està sota control i confinarem sense confinar, perquè el confinament és un desastre per l'economia.
I així tenim les coses. La bona gent del sud de Madrid totalment desconcertada, sense saber ben bé què ha de fer a partir de demà, però amb una imatge que és més gràfica que cent explicacions: parcs infantils tancats i bars oberts.
Aquesta és si fa no fa el resem del drama post pandèmia: presa de temperatura a les escoles i disbauxa a les platges, als bars i als restaurants.
Emulant al "Polònia" (la millor sàtira política que s'ha fet a la televisió des que tinc ús de raó) he d'escriure: mentrestant a Catalunya...
La càmera enfoca el president de la Generalitat, amb una màscara que li tapa tres quartes parts de la cara i que, en roda de premsa sense preguntes, titlla el president Sànchez de "tros de quòniam" en resposta a l'acusació de Sànchez a Torra de judicialitzar el conflicte...Tots sabem que Torra és un intel·lectual, un home de lletres que té tant de polític com jo de monjo. Francament, judicialitzar el conflicte en referència al seu judici per l'afer de les pancartes demostra una futilitat i una estupidesa (per part de Torra i dels seus assessors -en té? em pregunto jo-) digna d'un premi Darwin. Tant soroll i tanta xuleria de pinxo porter de discoteca per acabar retirant la pancarta a destemps pagava la pena? O és que el pobre home no sabia com sortir-se de l'atzucat al que el va posar en Carles Puigdemont....
Però un mèrit, un, li he de reconèixer. El "tros de quòniam" m'ha arribat al cor. En primer lloc perquè les úniques vegades que he llegit (mai sentit) aquesta expressió tan nostrada i fora d'ús, és en els còmics d'en Tintin, de la boca del capità Haddock (el de "Llamp de llamps" i d'altres perles com ara "Pirata de bassiol, Menjabròquils, Vegetarià, Brontosaure, Hipopòtam del cabàs"...) que d'altra banda tenen el mèrit d'haver descobert a bona part de la població catalana que es pot insultar amb classe en llengua catalana).
També perquè la premsa de Madrit (concepte) se n'ha omplert la boca. El "tros de quòniam" ha aparegut en portada de l'ABC!!, traduït pel diari com a "necio" (jo ho hagués traduït com a "Babau", però en fi, "Doctores tiene la Iglesia") i això no succeeix cada dia...
Torra acaba fent-se fort (per les males dades de l'evolució del virus a Madrid) i conclou amb l'èpica de "morir matant", desaconsellant a la ciudadania de Catalunya de viatjar a Madrid, si no és per "motius ineludibles"...
Que s'acabi si us plau. Amb inhabilitació o sense, però pel bé de l'equilibri mental dels votants, necessitem unes eleccions amb urgència. A veure si Santa Rita ens hi ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada