diumenge, 8 de novembre del 2015

Impressions de Xina. Octubre de 2015 (III)

Una de les pre-conclusions del 13è Pla Quinquenal Xinès (2016-2020) les reunions del qual s'han acabat aquesta setmana, ha estat que la política del fill únic s'ha d'acabar. Establerta als temps de Mao Tse Tung als anys 70 del Segle XX amb l'objectiu de frenar la superpoblació i la pobresa, ara, gairebé cinquanta anys després, el Partit Comunista s'adona que les condicions d'aleshores no són les mateixes que les actuals.

Efectivament, tot i ser el país més poblat de la Terra (1.300 milions de persones al 2005, en base a les estadístiques de l'ONU, tot i que segons diuen els propis xinesos, a l'actualitat, la població voreja els 1.400 milions), l'envelliment de la població i, la desacceleració de les exportacions, han fet repensar el model.

La Xina doncs, anunciava oficialment el passat 30 d'Octubre que les parelles estaran autoritzades a tenir dos criatures sense haver de pagar una taxa per la segona (taxa que fins ara, i depenent de les circumstàncies podia arribar als 10.000 Euros).

Així doncs, els plans del Partit i del Govern apunten a duplicar el PIB i la renta per capita l'any 2020 (en relació als nivells de l'any 2010). Es tracta d'un Pla Quinquenal molt agressiu, el primer sota el mandat del president Xi Jingping i del primer ministre Li Keqiang.

La Xina sembla doncs disposada a entrar en una nova fase en la que el creixement basat en les exportacions i la mà d'obra barata, han de donar pas -en un termini relativament curt de temps- a un nou model inspirat en el creixement de la demanda interna i en el desenvolupament de la classe mitjana. Un repte descomunal en un país amb més de 100 milions de milionaris però on les desigualtats són encara molt manifestes i on el salari mig industrial no passa dels 400 USD mensuals, és a dir 4.800 USD per any.

Assolir els objetius dels 13.000 USD per capita suposa multiplicar els salaris mitjos actuals per 2,7 en cinc anys, i això només es pot fer generant molta inflació (strictu sensu més d'un 50% per any). I aquest model -sense dubte totalment legítim- acabarà amb la Xina "fàbrica del món" que coneixem actualment.

No vull dir que sigui un objectiu inassolible, però en un periode tan curt de temps sembla gairebé imposible.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada