Em fa gràcia tota aquesta tendència estranya (així ho qualificava més o menys l'Antoni Puigverd a "La Vanguardia" fa un parell de dies), que s'ha generat per la concatenació de diverses circumstàncies, totes elles adverses als interessos dels que defensem el "Procés sobiranista").
Certament, els atemptats terroristes de Paris i tota la crisi (un punt histèrica, m'atreveixo a afirmar) que se n'ha generat a resultes fan que s'hagi creat un corrent de prioritats europees en les que els interessos d'una part important de la població de Catalunya passen a un segon o a un tercer terme.
Ara, o cantes "La Marsellesa" o no ets un bon Europeu, un Europeu solidari i considerat envers els nostres conciutadans. O apostes per la "liberté, egalité et fraternité" de forma molt visible i cridanera, o estaràs condemnat a l'ostracisme.
El ja famós desajustament comptable de 1.300 milions d'Euros de la Generalitat que segons la Unió Europea cal comptar com a despesa de 2015 ha generat l'excusa ideal a l'Estat (vagis a saber si a petició del propi Estat Espanyol) per a intervenir encara més les ja més que intervingudes finances de la Generalitat de Catalunya, sí, els títols de deute de la qual tenen la qualificació d'escombreria per part de Moodys i Standard & Poors, degut a "les incerteses que genera el procés sobiranista", i això genera encara més desconfiança i els arguments perfectes per deixar anar més cubells de merda contra la meitat de Catalunya, la que és partidària del "dret a decidir". Al crit de "Catalunya no és soci de fiar" sembla que tot l'unionisme militant i recalcitrant s'ha posat d'acord en actuar amb veu única.
Això, afegit a la ja clàssica incapacitat dels Catalans de posar-nos d'acord en aquells aspectes que són veritablement transcendents, fa que s'hagi generat una situació estrambòtica en què sembla que tot allò que s'ha construït durant cinc anys se'n vagi en orris en cinc dies.
Per acabar-ho d'adobar, em fascina que de sobte, la premsa de la Caverna més la premsa unionista catalana ("Periódico de Catalunya", "Vanguardia") hagin escrit, com per art de màgia que, tot de cop, les empreses instal·lades a Catalunya comencen a fugir en massa. Tant fa que es posi a tot arreu l'exemple de Grifols, que com és sabut, no ha treslladat la seu a Madrid sinó a Dublí per una pura qüestió impositiva, o Valls Companys que sí que es tresllada a Madrid per qüestions purament logístiques i operatives. És curiós que en canvi, Planeta o Almirall, que no feien més que amenaçar en aquest sentit, encara siguin aquí (no vull precipitar-me, potser diuen que marxaran demà passat)...."El País" parlava de la fuita d'empreses que en conjunt sumen 1.500 milions d'euros de facturació.
Em fascina com en un tres i no res es munta una relació causa-efecte que dimonitza qualsevol opció que no sigui la que Castella defensa com la "legalitat i el sentit comú"...
En fi, bufen mals temps pel sobiranisme Català, però si algú a Madrit -concepte, no ciutat- es pensa que així s'acabarà amb el "Procés", em sembla que està ben, ben errat. El temps dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada