Franquisme sociològic

Acabava l'entrada del blog del 20 de noviembre escrivint sobre el franquisme sociològic. Segueix existint i bona part de la dreta que ha governat Espanya des de l'any 1975, des de la "UCD" de l'Adolfo Suárez, passant per l'"Alianza Popular" de Manuel Fraga i posteriorment el "Partido Popular" de José Maria Aznar. De fet una bona part dels ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de l'administració pública espanyola es filla o néta de la generació de tecnòcrates  que van manar en temps del dictador.

Escrivia el politòleg Jordi Muñoz "fóra ingenu pensar que un règim tan arrelat a les estructures socials i polítques espanyoles com el franquisme es va volatilitzar de la nit al matí com si res a redós del consens constitucional de l'any 1978". Quanta raó. Només alguns exemples que em venen al cap per a reflexionar sobre quant franquisme sociològic és encara vigent.

Si no fóra així, no es podria explicar com existeix una cosa tan al·lucinant com la Fundación Nacional Francisco Franco (http://www.fnff.es/), una organització "sense ànim de lucre" que ha estat durant molt de temps subvencionada amb diners públics (encara que la pàgina web digui que no, és un no ara...). Costa de creure però és així. Algú s'imagina una fundació "Adolf Hitler" a Alemània? A Itàlia, que òbviament són tan llatins com nosaltres, existeix també la "Fondazione Benito Mussolini"  (http://www.ilduce.net/tag/fondazione-latina/), que tampoc té desperdici (aquests tampoc no es queden curts (la página web sosté que és un "sito de divulgazione della verità storica su Benito Mussolini").

També costa de creure que encara hi hagi estàtues de Franco en algunes ciutats i pobles d'Espanya, que quedin noms de carrers, i que la dreta (ni PP, ni Ciudadanos) hagi volgut condemnar mai el franquisme i el PP en particular s'hagi oposat sempre a la "Ley de la memoria histórica".

Sembla absurd que se celebrin mises per la memòria de Franco, però ni ha hagut moltes i a molts llocs aquest cap de setmana. Fins i tot a Figueres n'hi havia una de prevista (que pel que sembla s'ha celebrat sense interrupció fins l'any passat) que finalment, per la pressió popular el Bisbat de Girona ha acabat suspenent (de fet a la pàgina web de la "FNFF" encara hi figurava aquest vespre).

I finalment, una altra gran anomalia històrica és que es continüi mantenint un monument a l'horror com "El Valle de los Caidos" (http://www.valledeloscaidos.es). És una veritable vergonya que una cosa així existeixi i tingui la barra d'anomenar-se "monumento a la reconciliación", quan va ser construït per presoners polítics condemnats a treballs forçats, molts dels quals van morir allí, i quan el monument es va fer amb l'objectiu d'exaltar la victòria dels guanyadors i humiliar encara més els derrotatats.

El franquisme continua malhauradament viu, i això és així perquè la llei del silenci, la "omertà" de la que parla en David Fernàndez de la CUP, que va imposar la classe política que va conduir la mal anomenada "Transición" va impedir fer net. Hauran de passar anys encara perquè molts dels llegats d'aquells gairebé 40 anys d'història negra d'Espanya s'acabin d'esborrar.