dimarts, 3 de novembre del 2015

Impressions de Xina. Octubre 2015 (II)

Aquests dies a Xina, un dels tòpics de conversa recurrents, és el creixement econòmic del tercer trimestre de 2015, que les estadístiques oficials situen al 6,9%. Hi ha consens en una cosa, aquests creixement és una dada estadística. És mentida? No ben bé. És veritat? Tampoc del tot.

El 6,9% es fonamenta en tres principis bàsics, mig veritat, mig mentida:
1- Les infrastructures publiques,
2- La construcció,
3- El canvi en la metodologia de contatge.



1- La Xina continua compensant la pèrdua de capacitat exportadora (per un fenòmen doble: la disminució de la demanda mundial, i la creixent deslocalització de la indústria molt intensiva de mà d'obra cap a països de molt més baix cost, en particular, Vietnam, Cambotja i Bangla Desh) amb les infrastructures publiques: continua sense parar l'espiral embogida de construcció de carreteres, autopistes i vies fèrries d'alta velocitat, no només a la costa est, sinó també al centre del país.



2- També al centre i al nord del país (zones que he visitat en aquest viatge), la voracitat constructora d'edificis residencials continua sense fre. És ven poc, però es construeix molt, al·legant una necessitat d'habitatge que ningú no sap d'on surt.



3- La metodologia ha estat adaptada per a fer meravelles comptables, com també ha fet recentment la Unió Europea (que recordem, computa l'estimació del valor afegit que genera la prostitució com a part del PIB). En el cas xinès, com que això de les putes oficialment no existeix, el que han fet és comptar el valor afegit dels autònoms dels serveis de transport, i això, és clar, suposa un petit increment (puntual, és clar, perquè com es compti dos períodes seguits ja s'ha acabat la gràcia...).




Desconec si hi ha un PIB exclussivament industrial d'indústria privada (sobre tot exportadora). Si hi és, al menys no transcendeix. Aquest índex segur que no mostra un creixement d'aquest tenor. La prova del nou és el preu dels contenidors marítims des de Xina a Europa (això, el govern de Xi Jinping no ho pot manipular). A principis d'any un contenidor de 40 peus de Shanghai a Barcelona costava 2.500 dòlars, actualment es pot trobar per 600.


Això és el KPI més vertader i la resta són punyetes i/o mentides estadístiques.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada