Doncs ja hi som pel tros. No pas per esperat ha portat menys polseguera. Els partits pro-consulta pel Dret a Decidir (Convergència, Unió, ERC, IC i CUP), han anunciat, per boca del President de la Generalitat, les preguntes i la data de la consulta.
A partir d'ara, i no pas per menys esperat, pot passar qualsevol cosa. Vindran temps de vertígen. Si més no, la situació actual és una injecció de medicaments contra la rutina política. Els tempos s'estan escrivint cada dia. Tot és nou, i a la Pell de Brau no hi ha referents comparables (ahir escrivíem sobre la broma del "Pla Ibarretxe", impossible fer-ne analogia, allò va ser una pantomima sense cap racolzament popular seriós). Tot és possible.
A la roda de premsa d'avui del President Mariano Rajoy després de la seva reunió amb Van Rompuy només hi havia preguntes respecte de Catalunya. Als allí presents els importava un pèsol la cimera comunitària i la finalització del rescat bancari. Només hi havia un tema, i aquest era "la consulta". És extraordinari revisar el posat del senyor Mariano, amb cara de circumstàncies, mirant d'escórrer el bulto, al capdevall, sense acabar-se de creure que allò pogués estar passant de veritat.
Castella s'entesta en no voler acceptar la possibilitat d'una consulta, invocant la indissoluble unitat d'Espanya i que la sobirania "nacional" rau en tot el poble espanyol i no només en una part del mateix. Jo ho entenc. Cedir sobirania i de retruc les claus de la caixa, sobre tot si la caixa raja, no agrada ningú, i menys al que es talla la part més gran del pastís sense encomanar-se a ningú.
Les actituts s'estan radicalitzant, però fins ara -i penso que així seguirà essent- aquesta radicalitat es mantindrà en la més estricta racionalitat democràtica. No oblidem que Europa i el món civilitzat està a l'aguait del que pugui passar aquí. Avui, tota la premsa internacional es fa ressó de la consulta i les xarxes socials en van plenes a vessar i no només a casa nostra. Una cosa és segura, els tancs no tornaràn a baixar per la Diagonal, com al Gener del 39.
El problema més gran és la falta de diàleg entre ambdues parts. L'"enrrocament" de les posicions.
El sobiranisme Català intentant justificar la legitimitat de la voluntat popular pel damunt de les lleis, i des del meu punt de vista tenen raó. De fet si haguéssim d'invocar la legalitat vigent, els Estats Units encara serien colònia d'Anglaterra, o les dones seguirien sense poder votar, o la homosexualitat seria condemnada amb pena de mort.
L'unionisme Castellà intentant brandar la Constitució i la realitat de cinc-cents anys d'història comuna. També tenen raó i és cert que la part catalana tampoc té cap ganes de negociar, només vol fer la consulta, peti qui peti. Però no es pot negar que no han volgut escoltar, i les peticions en aquest sentit ja estàn escrites als poemes de Maragall: "Escolta Espanya la veu d'un fill que et parla en llengua no Castellana....". Però Castella (ull, insisteixo que Castella és diferent d'Espanya) no vol escoltar, perquè està fermament convençuda que té raó i que l'ampara le legislació vigent.
Amb un frontisme tan clarament marcat el "tot està per fer i tot és possible" de Salvat-Papasseit és més vigent que mai. Hi ha molts factors que juguen aquesta partida i que cal tenir en compte, i que depenent de l'habilitat de les parts la balança es pot decantar cap a un costat o l'altre. Al procés Català l'ampara un suport popular gens despreciable, que en el pitjor dels casos supera llargament els tres milions de persones. A l'unionisme espanyol l'ampara el domini de les institucions legislatives i "repressives". Poden suspendre l'Estatut en qualsevol moment, impedir la consulta per la força, tancar Mas a la presó. Tot és possible i segurament legal. Ara bé....serà legítim?
Aquesta serà la clau de tot plegat. Qui sigui capaç d'aglutinar un major grau de legitimitat acabarà guanyant la partida...Més tard o més d'hora. En tot cas, com deia l'any passat l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, és una sort ser viu en moments políticament tan intensos. Hi estic totalment d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada