La majoria absoluta està portant el PP a una deriva cap a la dreta més recalcitrant i caduca, que és probablement l'espai polític on sempre s'ha sentit bé; segurament és un fet genòmic, agreujat amb certesa pel fet que a l'Estat Espanyol no es va fer mai una transició política com calia i que hagués hagut de culminar amb una restauració de la República derrocada l'1 de setembre de 1939.
No només ja no se n'amaguen sinó que fins i tot en parlen amb la boca plena i n'acaben presumint. Estem assistint al ressorgiment d'una mena de neofranquisme.
L'aprovació ahir de la nova Llei d'interrupció de l'embaràs és -en la meva opinió- un dels fets més significativament retrògrads i antidemocràtics que han succeït a l'Estat des del cop d'estat del Tejero. S'ha retrocedit gairebé trenta anys en el temps i s'ha eliminat un dret fonamental de les dones de l'Estat i per extensió s'ha retrocedit una passa importantíssima en l'igualtat entre homes i dones.
Ruiz Gallardón, de qui durant una temporada vaig pensar que era un demòcrata moderat, acaba de demostrar que el Ministerio de Justicia està a les ordres de l'ànima negra del cardenal Rouco Varela i de retruc de la Conferència Episcopal. Si jo fos dona em sentiria profundament ferida i avergonyida de pertànyer a un Estat que té uns governants com aquests. Fins i tot s'ha eliminat la possibilitat d'interrupció de l'embaràs en cas de malformació del fetus. És una increïble involució, que el ministre defensava ahir amb una vehemència argumental que no es creia ni ell.
I a la pràctica el que la nova llei provocarà és ben senzill, no cal ser ni un ministre ni una fletxa per a deduir-ho: les dones que vulguin avortar i tinguin diners marxaran a fer-ho a França o Anglaterra i les que no en tinguin aniran a clíniques il·legals que tornaran a proliferar com bolets i que suposaran altra vegada una innecessària situació de risc per a la vida de moltes dones d'extracció social mitja i baixa.
Resumint, l'avortament continuarà perquè al Segle XXI a la Unió Europea no es poden negar drets fonamentals, i aquest és un d'ells; però continuarà en pitjors condicions. I em pregunto què hi guanya la dreta. Només satisfer un peatge a l'Església? En un Estat aconfessional? Com és possible? Com ho permetem?
La Llei sobre l'avortament és només el darrer despropòsit legislatiu dels molts que està perpretrant aquest govern, precedida per la nova Llei de Seguretat, impulsada pel ministre català Fernández Díaz (encara fa més mal), una altra vergonya que es caracteritza fonamentalment per a retallar més drets als ciutadans, i encara sort que en la negociació final es van acabar acceptant algunes esmenes que clamaven al cel, com ara la llibertat de manifestació al davant dels organismes públics.
I aquesta vé, entre d'altres, precedida per la nova Llei d'Educació de l'inefable ideòleg de la FAES, el ministre Wert.
S'han tret la carota i no sembla que hi hagi oposició que, de moment, els pugui aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada