- Alexandr Lukaixenko: "Sóc l'únic i l'últim dictador d'Europa i,de fet, no n'hi cap altre a la resta del món". La frase és d'una lucidesa extraordinària, i una veritat com un temple, perquè a Bielorrússia, a l'Alexandr ningú no li fa ombra, ni ningú de la resta del món gosa dir res. De fet, la connivència dels seus veïns amb la situació es ben palesa, i això després d'haver dit una perla com: "La seva democràcia se la poden posar on els càpiga". Però la veritat és que la policia bielorussa ha estat entrenada i formada a les escoles policials alemanyes. I les seves relacions amb Putin (un altre gran demòcrata) són de germandat. No serà que Bielorússia és un territori clau en el pas dels gaseoductes i oleoductes que transportes petroli i gas cap als països de la UE?
- Alícia Sánchez-Camacho, al debat d'investidura de l'Artur Mas, abans d'ahir: "Catalunya pertany a Espanya des de fa 500 anys". Home, doncs és això que ja he escrit altres vegades en aquest blogg. No poden treure's del cim aquest sentiment colonial en virtud dels quals l'ultranacionalisme espanyol s'arroga el dret territorial sobre Catalunya en virtud de la conquesta, refrendada en diversos periodes històrics amb l'ús de les armes. És evident que cal recórrer altra vegada a la frase de Miguel de Unamuno: "Vencerán pero no convencerán".
- Alberto Ruíz-Gallardón, ministre de Justícia. "La maternitat fa que les dones siguin autènticament dones". I pensar que durant una època va aconseguir enganyar-me i vaig creure'm honestament que era la cara més europea del PP. Craso Error. És com gairebé tots els altres. Tenen aquest tic de mascle ibèric possissiu i dominant que es pensa que està pel damunt de totes les coses i totes les persones. La frase parla per si sola i no mereix més comentaris.
- Francisco Vázquez, ex-alcalde de La Coruña i ex-ambaixador espanyol a la Santa Seu: "No hi ha cap diferència entre un jueu amb una estrella groga perseguit pels nazis i un nen castigat a Catalunya per parlar en castellà al pati d'una escola", i aquesta, que no l'he llegit, sino que l'he sentit a la ràdio, en un idioma que se suposa que es diu gallec -malhaurat gallec, avui extint- i que en realitat no és més que un macarrònic castellà en el que canvien els pronoms, sí que mereix un comentari, perquè un individu (també un ultranacionalcatòlic) que excreta per la boca una mentida tan gran com aquesta i de la que n'és perfectament conscient, hauria de poder ser penalitzat. Algú li hauria de posar una demanda per evitar que declaracions incendiàries i mentideres com aquestes proliferin de forma impune.
Així està el patí. Per això som on som i anem cap on anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada