1Q84

Aquest matí he acabat la novel·la 1Q84 (Llibres 1 i 2) de l'escriptor japonès Haruki Murakami. He d'admetre que malgrat les seves 682 pàgines, i un final d'any amb moltíssima feina, he tret temps de sota les pedres per tal d'acabar-lo. La història que explica m'ha tingut enganxat des del començament fins al final. Literatura de la bona en estat pur. Una vegada més, Murakami no decep.

 

El títol, 1Q84, juga amb el llenguatge ja que en japonès, la lletra Q i en número 9 es pronuncien de la mateixa manera; per tant 1Q84 és també 1984, any de reminiscències Orwellianes.

 

I dic també perquè la novel·la juga amb l'existència de dos móns que discorren de forma paral·lela, en una ciutat Tòquio i en un país, Japó, l'any 1984, però podria ser qualsevol altre. El llibre es va publicar el febrer de 2011 i va tenir una gran acollida de crítica i públic en el seu dia. Per raons diverses he postposat la seva lectura gairebé dos anys, però no me'n penedeixo perquè acaba de publicar-se el Llibre 3, que sense dubtar, compraré aquesta mateixa setmana.

 

Puc afirmar sense exagerar que és una de les més extraordinàries novel·les que he llegit a la meva vida, i n'he llegit moltes. Des del meu punt de vista és una obra mestra de lectura gairebé obligatòria. El llibre desenvolupa la història de dos persones, noia i noi, tots dos a la trentena, que per una concatenació de circumstàncies acaben retrobar-se sense retrobar-se vint anys després d'haver-se conegut. Ella, una fisioterapeuta i assassina, ell un professor de matemàtiques i escriptor novell.

 

Amb admirable pols narratiu, Murakami s'endinsa en la personalitat d'aquests dos personatges que passen, sense poder evitar-ho, de viure al món real de 1984 a un altre món sense sortida: "1Q84".

 

L'autor reflexiona també, de forma magistral, sobre la violència de gènere, la solitud, el món fosc de les sectes religioses, i la inevitabilitat del destí.

 

Una lectura altament recomanable.