Neoliberalisme "Ansar"

Ahir l'Ansar va presentar les seves memòries a, si no vaig errat, Àvila. I va aprofitar la roda de premsa posterior (o anterior) per a deixar anar algunes perles dignes de la seva gran catadura democràtica, carregant amb acarnissament contra el nacionalisme català que, segons ell, pagarà un alt preu per la seva (sic) "deslleialtat institucional".

 

Al mateix temps es publicava una notícia que la FAES de l'Ansar, ja saben, el "Think Tank" del Partido Popular, la seva fàbrica d'idees, de la que alguna altra vegada he parlat en aquest blog, ha rebut subvencions públiques durant els darrers cinc anys (aquest any 2012, en la part més profunda de la crisi, també) per import de més de 27 milions d'Euros.

 

Home, doncs sí senyor! Tot un exercici de coherència. Els defensors de l'economia de mercat, els patriarques del neolliberalisme, els que postul·len per la reducció de l'Estat al mínim imprescindible, no tenen, al mateix temps, el més mínim problema, ni queden vermells pel fet de rebre unes subvencions multimilionàries, especialment en temps de crisis.

 

Segur que es tracta d'un error. No pot ser d'altra manera. L'Ansar no deu estar informat del que els seus subordinats porten a terme a les seves esquenes. Se n'haurà assebentat pels diaris. I quan ho faci, llavors l'Ansar castigarà exemplarment els responsables d'haver acceptat diner públic pel manteniment d'una fundació privada que es dedicar a fer ideologia política de l'ultranacionalisme espanyols (ells que diuen que abominen dels nacionalismes).

 

I encabat, farà una instància demanant perdó al Govern del sr. Registrador, Mariano I El Breve, i estendrà un xec per 27 milions d'euros i el lliurarà en persona i en mà al ministre del ram, sr. Cristòbal Montoro, que es posarà molt content. I li dirà, amb el somriure sorneguer que el caracteritza: "Ministro, yo no sabia que éste era un mecanismo de financiación ilegal del Partido Popular, estaba convencido que la fundación efectuaba mucha obra social y muchas transferencias a latinoamèrica". "Cuan profundamente equivocado estaba". "En cuanto nos devuelvas el dinero que nos has robao volveremos a ser amigos, mientras tanto, ajo y agua".

 

I un servidor, que ho ha sentit tot sense donar credit a les seves oides, decideix pensar que la regeneració del sistema democràtic és una assignatura urgent.