Els polítics d'aquest país i el seu particular sentit de l'ètica no acaben d'esgotar mai la nostra capacitat de sorpresa. El darrer cas que ha sortit a la llum, el del President de la Diputació de Girona, Jaume Torremadé, és particularment interessant, pels ingredients de confussió associats al cas. Si hom hagués volgut fer-ho tot plegat més complicat, enrevessat, fosc i absurd, amb planificació prèvia, segurament no se n'hagués sortit.
He seguit la notícia d'esquitllentes a la premsa local gironina i d'oïdes d'amics i coneguts de Girona, i malgrat que el cas deu sonar familiar a molts, a dia d'avui, on fins i tot l'Ara, el Periódico i també El Mundo (aprofitant tot allò que puguin per tirar merda sobre qualsevol cosa que soni a català) se'n fan ressó, sóc incapaç de dil·lucidar de forma més o menys clara què ha passat en aquest afer, pressumpte, d'acosament sexual, o com a mínim de comportament sexual inadequat.
Els fets sembla que són més o menys els següents: en un sopar de membres d'Unió de Girona que aplega una vintena de persones a meitats de novembre, el President de la Diputació, Sr. Torremadé, s'excedeix (pressumptament) amb la seva companya de partit Minerva Amador (de molt bon veure, tot sigui dit, segons les fotos que ha publicat la premsa), malgrat que el marit de la interfecta semblaria que era present al sopar (Amazing, isnt'it?). Rumors insistents apunten a un excés d'alcohol post-sopar per part del President, i que l'afer, ja siguin "tocaments sexuals", com així diu que li va confessar el funcionari Sr. Amargant (cap de protocol de la Diputació, amb més anys a la casa que les campanes de la Catedral de Girona) ("Què has fet Jaume?", diu que li va dir...) o només paraules pujades de to, va succeir de veritat.
En fi, després del dia dels fets (de la nit dels fets, millor dit), comencen les contradiccions i la confussió periodística, però sembla que el ciutadà Torramadé interposa una demanda (preventiva?) contra la Minerva per coaccions i xantatge, i que aquesta (a posteriori?) interposa una altra demanda per "vexacions sexuals" (que no tocaments). Un enrrenou o entotoll de molta consideració.
El Presi anuncia fa poc que "fa un recés temporal" al càrrec de Presi mentre duri tot l'enrenou, però una setmana després de plegar vol tornar a presidir el ple de la Diputació i el Comité Directiu de la intercomarcal d'Unió de Girona el destitueix com a principal càrrec d'Unió a la província....(ho justifica dient que ja "ha reflexionat", increïble però cert).
Les conclussions que n'extrec de tot aquest -lamentable- fet són:
- Malgrat que no podem renunciar a la presumció d'innocència, el comportament de Torremadé és més de culpable que d'innocent.
- Sembla provat que en el sopar els gintònics li van jugar una mala passada, la qual cosa diu molt poc d'un càrrec públic institucional tan "important" a Girona com aquest.
- Està provat que malgrat la renúncia temporal, el Presi no va renunciar en cap moment al seu salari de Presi, cosa que diu molt poc al seu favor.
- També sembla provat que si no hi van haver "tocaments" i van haver "vexacions" i tan greu és una cosa com l'altra. Un comportament sempre lamentable, però en un demòcrata-cristià que suposadament va a missa de dotze els diumenges, encara més.
- Si aquest senyor hagués estat innocent (no dic que sigui culpable) i tingués dos dits de dignitat hagués hagut de dimitir de forma flagrant fins que no s'aclarissin els fets, però en aquest país, quan s'enganxa una mamella pública, no plega ni el Tato.
- Això que algú sigui President d'una Diputació (per a què serveix el càrrec en qüestió?), Alcalde d'una ciutat i que dimarts i dijous practiqui cirugia de forma privada és una execrable disfunció del sistema polític del país i de l'estat.
- Si els d'Unió, corporativistes de mena, el fan fora del partit, les probabilitats que aquest senyor sigui innocent semblen més aviat escasses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada