Wert i la nova Croada

Que una persona culta (parla sis idiomes, entre ells el català, i afegeixo, amb extraordinària fluidesa) i intel·ligent com en ministre d'educació es comporti com ho està fent el Sr. Wert en relació a la llengua catalana i a la formació universitària només pot obeir a dues coses:

• Consignes polítiques d'una baixesa moral extraordinària i d'un dubtós rèdit polític i electoral.
• Profund desconeixement de la realitat (no només catalana).
• Atac frontal de revenja al "nacionalisme" català utilitzant una de les armes més sensibles.

Sigui com sigui, l'actitud dels representants de la Generalitat ha estat l'adequada (per això també els catalans han d'estar units i anar a la una en bloc), tant la de la Consellera, com la del, un dia després, el Responsable d'educació universitària de Catalunya.

 

Wert, home cultíssim, coneix perfectament que el model d'inmersió lingüística, avalat en diverses ocasions per la Unió Europea com a eina que serveix per a aglutinar una Comunitat (sense que cap dels seus membres hagi de renunciar a res), no impedeix als alumnes catalans un adequat coneixement del castellà.

Quina és la llengua feble? Algú pot negar que els alumnes catalanoparlants no acaben l'escola primària parlant un castellà correctíssim? El meu fill d'onze anys juga en català i en castellà (segurament més en castellà que en català), canta en català i en castellà, parla en català i en castellà. On és el problema? Voler defensar un patrimoni cultural més feble és dolent?

 

Avui, onze de desembre, els diaris publiquen que el problema de l'educació (aquelles matèries en què els estudiants espanyols i catalans estàn per sota de la mitja) són les ciències i les matemàtiques i no pas les llengues.

 

La mania de crear un problema allà on no existeix, amparant-se en la sentència d'un tribunal constitucional que no té la mínima legilimitat, no obeeix a altra cosa que una tàctica política per intentar aconseguir allò que el franquisme va provar durant 40 anys: eliminar el sentiment nacional i la passió per la llengua.

 

Davant la barbàrie cultural (només cal recordar el que s'ha fet i es continua fent amb la llengua catalana a les Illes o al País Valencià), només queda un remei (sempre amb tota l'educació del món): insummissió. Senzillament no acatar la llei, i preguntar-se, amb sorna, com l'Alfred Bosch al Parlament espanyol, si no caldrà posar un Guàrdia Civil a cada aula per assegurar que es compleix la llei.
 

Cal pensar seriosament que ja n'hi ha prou i que és imprescindible la creació de la "majoria social" de la que els catalans amb sentit comú, sigui quina sigui la nostra procedència i ideologia, hauríem de ser-ne militants.

Davant la irracionalitat, sentit comú i resistència pacífica.