El PP és un partit amb marcats trets distintius, definicions essencials i caràcter (no es queda a les mitges tintes), amb defectes i virtuts, com totes les grans organitzacions polítiques de masses. Entre les virtuts cal destacar que parla clar, fins i tot en moments delicats, quan a l'hotel Majèstic de Barcelona, ha de parlar català en la intimitat: mai no s'han amagat de res en relació a les idees que defensen - pel que fa a la qüestió que m'ocupa, un nacionalisme espanyol exacerbat-; en tot cas les ha suavitzat o matitzat en funció de com han bufat els vents de les majories. Però amb la majoria absoluta i amb la força que els dóna comptar en determinats territoris amb un suport de base considerable (Mallorca, València, Madrit -concepte-...), estan (o estaven fins la setmana passada) disparats...
No semblen -encara- conscients que en dos dies els han fotut unes quantes bofetades que cal, si més no, tenir en compte: humiliant derrota andalusa (no han estat capaços de vèncer la cocaïna de l'ex-director de treball de la Junta), manifestacions massives contra la reforma laboral a les principals ciutats de l'Estat, especialment Madrit, Barcelona i València i estupor pel que fa a les primeres mesures conegudes dels pressupostos generals de l'Estat de 2012 (això de l'amnistia fiscal, no ho podia imaginar ni en el més negre dels meus malsons).
Apostaria doble contra senzill sobre el següent:
- L'amnistia fiscal anunciada amb bombo i platerets (per cert, és indigna, impresentable i inadequada pel que fa al missatge que es transmet a la resta del món), els acabarà passant factura i no recaptaran 2.500 milions d'euros ni en el més optimista dels escenaris.
- Com a conseqüència immediata de l'anterior, no acabarà l'any sense una pujada d'IVA, que no calia estalviar ara (no si val dir que fan una amnistia fiscal per evitar haver de pujar l'IVA). Com diu en Josep Ramoneda, ens tracten com si fóssim estúpids, i de tant tractar-nos-hi de forma impune, o ens rebelem o ens hi acabarem tornant.
- La Cospedal i la Saenz de Santamaria acabaran fotent-se els plats pel cap (ja ho estan començant a fer): el "talante" de dretes està començant a ensenyar les vergonyes.
- Comencen a sorgir fisures en el sí del partit del "seny", que faran que la tan cobejada majoria absoluta sigui menys absoluta del que molts pensaven.
I tot això té un component bo (hauran de començar a posar fre a la prepotència) i un de dolent (els mercats es tornen a posar nerviosos, i això és dolent globalment, per a tots plegats, encara que el PP ens provoqui al·lergia asmàtica). L'única cosa que desitjo i per la que agraeixo el correctiu de la setmana passada és, que hi hagi la suficient empatia, i el suficient sentit d'Estat (veritable) com per entendre que una majoria absoluta no permet:
- Governar en contra de Catalunya (no queda clar si els 759 milions de la disposició addicional segona corresponent al 2010 han estat inclosos) ignorant les seves necessitats i les veus que, assenyadament, clamen per que se les escolti en relació al pacte fiscal
- Permetre que un indocumentat ultranacionalista anomenat Bauzá Peperamón, es pugui carregar a Mallorca el consens assolit l'any 1986 en relació a la llengua (que no feia mal a ningú, ans al contrari), i provoqui de retruc una manifestació massiva de 50.000 mallorquins com no s'havia vist mai abans a les Illes i un parell de jubilats en vaga de fam.
- Governar amb la prepotència que anuncia la restauració del Plan Hidrológico Nacional (no n'han après encara? Què caram ha de passar per tal que l'aprenguin?).
- Governar amb la prepotència que anuncia de forma recalcitrant que el corredor central i el túnel de Canfranch (totalment desetimat per la Unió Europea, dit de forma pública i reiterada) continuen essent una prioritat pel Govern de Rajoy I el Breve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada