Dani Padrosa

La hipocresia de l'espècie humana sembla de vegades no tenir límit. Si al cim, un és famós, la hipocresia i la mentida és encara més dura de pair. Fa més mal perquè se suposa que el famós està inmunitzat contra la mentida (no li cal perquè la vida li somriu). Tots recordem amb ràbia més que amb indignació les col·lectes que el lladre Millet feia per a reparar l'orgue de Palau (en el que hi havia una muntanya de donacions de cinc euros de nenes i nens que volien contribuir amb els seus estalvis de la llibreta estrella a la restauració de l'orgue) i que acabaven pagant sobressous i vacances a Hawai. L'Arturo San Agustín deia que els humans no som més que micos vestits. Cada vegada estic més d'acord amb la seva afirmació.

L'últim cas d'un lamentable espectacle de mentida i hipocresia l'ha protagonitzat el pilot de motociclisme Dani Padrosa. Aquest xicot no m'ha caigut mai gaire bé, ho he de reconèixer. En castellà hi ha una expressió molt encertada per a descriure la meva impressió sobre el personatge "No es trigo limpio". Doncs això, no m'ho havia semblat mai i la setmana passada es va confirmar.

Resulta que se suposa que els famosos, si són esportistes d'elit, han de ser un pal de paller en el que la joventut hauria d'emmirallar-se. Doncs anem arreglats. El tal Padrosa va ser enxampat "in fraganti" per la Guàrdia Civil havent pagat per copiar i aprovar l'examen del P.E.R. (títol de Patró d'Embarcacions d'Esbarjo, Recreo en castellà) pel mètode del "pinganillo" on des de la sala contígua, uns xoriços anaven cantant les respostes correctes a tots aquells que havien pagat per aprovar. La Guàrdia Civil feia temps que anava al darrere d'aquesta organització. I ves per on que el dia que munten el macrodispositiu per enxampar-ne els responsables, entre els usuaris de la trampa i trobem aquest noble ciutadà de nom Dani Padrosa.

L'individu va acabar detingut per la Guàrdia Civil i passant una vergonya infinita. Jo me n'alegro molt. I ho faig perquè aquest senyor tenia tota la intenció del món de fer trampes. No és consol el fet que hagués demanat perdó públicament amb posterioritat.

Ell volia el títol de patró sense haver d'estudiar i punt (pobre xic, amb tant d'entrenament no deu pas tenir temps: els ídols semi-déus no poden perdre el temps en causes tan mundanes com estudiar per obtenir el títol de patró). El més lleig de tot però és la intenció, l'alevosia, la premeditació. És a dir, que si no l'haguéssin enxampat ara ell estaria en posessió del títol i s'hagués quedat tan ample. No tenia cap intenció de confessar que havia fet trampes. La mentida és purament instrumental i no hi ha intencionalitat. No volia fer mal a ningú. Només volia el títol al preu que fos. I aquest és el tipus de personatges que han de ser referents per a la nostra joventud? Deixeu-me que rigui....