Adéu a Vicenç Burgell (II)

El meu fill Adrià també va voler dir el darrer adéu al seu avi. No em puc estar de penjar-lo al meu blog, que tenia a l'avi Vicenç com a fervent seguidor i primer opinador. 

"Avi,

T’estimo molt, més del que et pots arribar a imaginar. M’ha sapigut tant i tant de greu que ens deixessis però sé que és llei de vida. De fet, no ens deixes del tot. Encara queda el teu esperit entre tots nosaltres. Tot i que has marxat t’estimaré igual allà dalt i has de saber que mai t’oblidaré, mai deixaré que els teus records surtin del meu cor.

Des d’aquell 1941, va néixer una persona inoblidable que ha viscut la millor vida que es pogués imaginar. Poc temps. Però sempre recorda’t que el teu somriure i la teva il·lusió estan per sobre del temps. Has fet tot el que des de ben petit has somniat. Has pogut tenir una infància amb uns pares meravellosos que no t’han abandonat mai. Ben al contrari: t’han ajudat en totes les teves dificultats. T’has pogut casar amb la millor dona del món, la més agraïda i amable, que t’ha cuidat com si fos la teva mare i tu a ella. Has tingut dos fills, que s’han casat. Tens tres néts. El meu pare Jaume et va donar el teu primer nét, jo, el teu “parruf”. Tres any més tard va néixer el meu germà petit, en Marc, que encara que a vegades ens barallem una mica ens estimem moltíssim, i ara fa quasi 3 anys el meu oncle Miquel et va donar el teu tercer net, el tendre i adorable Blai.

Encara que jo només he pogut viure amb tu 12 anys, la teva imatge i il·lusió de viure sempre la tindré al cor. Vull que no m’oblidis mai, que al cel siguis feliç i que puguis reviure tots aquells moments tan desitjats de la teva vida. Vicenç Burgell Coll, un avi i padrí que mai s’oblida i amb el cognom Burgell que sempre portarem amb honor i alegria. Jo no t’oblidaré. Sempre et duré al cor i vull que, siguis allà on siguis, ens protegeixis dels mals moments i ens acompanyis en tots els bons.

Estem separats, però recorda i fes memòria en totes les activitats que hem fet junts. Des de aquella primera navegada amb la Potinga fins a que ens ensenyessis a pescar julivies i calamars amb la canya. Anàvem amb bicicleta fins la platja i ens banyàvem, cada estiu. I encara recordo aquella Setmana Blanca que em vaig esquinçar el turmell i tu em vas ajudar a anar amb crosses i a fer aquell treball de l’electricitat. Hem vas ensenyar a pintar, a dibuixar, i hem fet una pila de quadres junts. I el quadre que em vas regalar pel meu aniversari, quina meravella, on es veu l’església i el port de Palamós. I també quan estàvem a la parada a vendre quadres. Quin èxit que teníem! Els dinars i sopars que fèiem amb tu m’agradaven molt, els clàssics que miràvem amb tota la família... i no podria parar de dir totes les activitats que hem fet junts...

...recorda que sempre el teu somriure i il·lusió de viure estaran per sobre del temps.

Que visquis molt feliç al cel i que mai ens oblidis a tots, a aquelles persones que t’han estimat tant.

Un petó i una abraçada, t’estimo avi."