El Català altra vegada

El darrer capítol de tot aquest procés lent però inexorable de progressiva pèrdua d'influència del català en tots els àmbits vé agreujat per la col·laboració forçosa del Govern de Catalunya amb el Partit Popular, que, com han posat de manifest reiterades vegades però ara ja sense dissimular -avantatges de les majories-, el català els importa tres pesols. L'ultranacionalisme espanyol raona en termes purament economicistes: si ens podem entendre amb una llengua que la parlen 400 milions de persones i és la quarta o cinquena del món, per què hem de perdre el temps amb el català?

De fet ja s'han posat mans a la feina. A les Illles Balears, després de la manifestació multitudinària a favor del català del passat 25 de març, que va aplegar més de 50.000 persones (amb el lema "Sí a la nostra llengua") i una vaga de fam de més de 30 dies d'una jubilat mallorquí, Jaume Bonet, el Senyor Bauzà ja ha dit que no cedirà ni un mil·límetre (al·legant que és una promesa electoral) i que el coneixement del català només serà considerat com a mèrit però no serà obligatori per a accedir a treballar a l'Administració. Mal comencem. Però és que a més a més, la resposta a la manifestació del 25 va ser enviar funcionaris a despenjar els llaços amb les quatre barres penjades a la majoria d'escoles i instituts de les Illes. Aquesta serà la següent batallà d'en Bauzà. Només és una qüestió de temps.

De València, millor ni parlar-ne perquè el genocidi està pràcticament consumat. Només cal recordar que s'han sortit amb la seva i que els repetidors que permetien que des de València es podés veure TV3 i escoltar Catalunya Ràdio, són tots tancats. Això en ple segle XXI, on no hi ha res tan fàcil com poder visualitzar el canal 3 de la televisió d'Azerbaijan.

I a Catalunya, el fet que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hagi donat accés al PP (El senyor Armand Querol ha estat recentment anomenat vicepresident de la Corporació) als seus càrrecs i s'hagi pactat com a moneda de canvi la futura modificació de la llei que regula el finançament de TV3 i Catalunya Ràdio no augura res de positiu, més aviat el contrari. De fet, hem tingut ja ocasió d'escoltar unes declaracions del Sr. Querol que expressen un desig que indica clarament per on van els trets: el Sr. Querol voldria -dit en declaracions al degà de la premsa independent de Madrit; La Razón;- que els programes del temps de TV3 donéssin informació metereològica de tot Espanya. En fi, la cosa és tan surrealista (un pagès de La Noguera té un interés extraordinari per a conèixer si a Albacete o a Venta de Baños, o fins i tot a Bolullos de la Mitación, hi cauran calamarsades o aigua neu), que no mereix ni tan sols comentari. Segur que el següent pas serà fer una edició de "Caçadors de Bolets" des de Badajoz, parlant de les bondats micològiques de la comarca. El problema és que s'ha obert la caixa dels trons (mai més ben dit) a algú que el català només els interessa per a desprestigiar-lo, empetitir-lo o senzillament fulminar-lo. És com posar una guilla dins un corral de gallines, encara que les gallines siguin més nombroses i més fortes que la guilla, i que aquesta hagi entrat al galliner fent una declaració de bones intencions. És com l'acudit de l'escorpí, que acaba punxant a la bestiola que l'ajuda a creuar el riu, i quan aquesta li pregunta: "per què ho has fet si morirem tots dos?", la resposta de l'escorpí és "No puc evitar-ho, forma part de la meva essència". Doncs això.