Sanitat Pública, inversions i retallades

Per una qüestió de malaltia d'un familar hem hagut de tornar a recórrer aquesta setmana a la Sanitat Pública, de la que n'he estat i continuo essent un fervent defensor. Tinc al meu pare ingressat a l'Hospital Trueta de Girona des de dimarts a la tarda i he de dir que les retallades (que evidentment hi són, i molt fortes), només es perceben de forma explícita en el hall de l'hospital ple de pancartes i rètols on a en Boi Ruiz i a l'Artur Mas els diuen de tot excepte guapos. Però enlloc més.

Vull des d'aquí no només donar les gràcies al personal de l'Hospital Trueta per l'atenció que li estan dispensant al meu pare, i a tota la nostra família, sinó manifestar que el nivell de qualitat de la sanitat que tenim a Catalunya i el nivell de professionalitat del seu personal és extraordinari i que com molt bé diem a Catalunya, "la processó deu anar per dintre", perquè insisteixo, no he estat capaç de percebre un simple retret, ni el més petit gest de desgana entre la colla de professionals que ens estan atenent. El nostre veí d'habitació i la seva família tenen la mateixa percepció que nosaltres. Ho vaig veure quan la vaig utilitzar pel naixement dels meus fills, per un greu accident de moto que vaig patir fa anys o per una cremada a la mà que em vaig fer l'estiu passat (crec que són les úniques 4 vegades a la meva vida que he hagut de menester la Sanitat Pública, però en tots casos la resposta ha estat de 10 sobre 10).

A Catalunya s'han fet bé moltes coses, però en particular dues; una d'elles és la creació de l'extraordinària xarxa de salut pública que tenim, i l'altra la Televisió de Catalunya, vehicle de cohessió social i de normalització de la llengua. I per aquesta raó, malgrat que s'han de fer retallades, i d'això tothom n'és conscient, cal anar en compte amb el que es retalla, perquè com deia l'altre dia el President Mas, no podem tocar os. En Sanitat no es pot tocar os, no es pot tallar més, perquè ens hi juguem el present i el futur. I perquè els professionals de la salut que tenim no s'ho mereixen.

També se n'han fet moltes de malament, en particular els últims 7 anys (no sóc de cap partit polític, però els dos darrers tripartits han estat una ruïna moral i econòmica pel país). Més que fer-les malament, s'han fet inversions i s'han consolidat partides de despesa corrent que s'han pensat amb els peus, sense tenir en compte que no tot es pot pagar a menys que no incrementin els ingressos i que hi ha despeses més necessàries socialment que d'altres. La intervenció aquesta setmana de l'exconseller Joaquim Nadal intentant justificar l'injustificable, ratlla el més lamentable patetisme. Podríem citar com a exemple la dilapidació de recursos públics només de 3 grans obres d'infraestructura totalment innecessàries amb la dimensió de "grandeur" que se'ls ha donat (si parlem de prioritats seriores de país):

•  La nova terminal de l'Aeroport del Prat, la flamant T1, funcionant a mig gas i amb la T2 (totalment renovada al 92 i al 2000) en una desoladora buidor i un estat d'abandonament que em fa emprenyar de valent cada vegada que hi vaig a raure.
• L'Aeroport d'Alguaire: sobren les paraules. Això si, portarem quatre russos i sis britànics a esquiar a Andorra.
• Les dessaladores del Prat i de Blanes, una no ha funcionat ni un sol dia des que es va inaugurar ara fa un any, l'altra funciona al 5%.

Aquestes tres criatures (monstres devoradors) han suposat una quantitat tal de diners malbaratats, que de no haver-se fet, podríem tenir Sanitat Pública i Televisió de Catalunya (d'acord, racionalitzades sí, però senceres), pels propers 30 anys de les nostres vides.