Monarquia 2.0

Si la monarquia té alguna possibilitat de supervivència a l'Estat Espanyol, i de moment semblaria que la cosa no arribarà a majors (malgrat l'efecte urdangarin i el fort desplegament mediàtic de la dreta cavernària espanyola per fer soroll i generar malestar) és fent passes decidides de cara a posar de manifest que es tracta d'una institució que:

• Posa l'honestetat i ls transparència al davant de tot
• Es capaç de fer les gestos necessaris per a fer que l'anterior es descodifiqui per part de la ciutadania de forma ràpida i evident.

I en aquest sentit els experts en comunicació de la Zarzuela s'han posat mans a l'obra de manera ràpida, i al meu entendre, eficaç. Tot els missatges que des de la casa reial s'han anat donant a la ciutadania en els darrers dies van en aquesta direcció.

D'entrada han anuanciat que el seu pressupost serà fet públic al mateix web de la Zarzuela com també es publicarà la liquidació del mateix. D'altra banda el missatge en relació al ex-esportista milionari presumpte (per cert molt eixerit a la felicitació de Nadal a la que surt amb la seva esposa i prole) ha estat contundent i els gestos encara més. Des d'ahir la figura de cera del presumpte ja no apareix amb la família reial; el diumenge quan tanqui el museu de cera, serà treslladat a la secció d'esportistes famosos (vejam quan dura, auguro que poc). 

Però el fet que segurament ha estat més explícit en aquest sentit és la visita del príncep a Catalunya en motiu d'un acte de la fundació Príncep de Girona, que òbviament presideix. Faig un incís: de la Fundació Príncep de Girona en parlarem un altre dia, perquè aquest cas requereix més d'un article. Tanco l'incís.  En el discurs d'aquesta setmana a Barcelona no només va parlar en català, sinó que ho va fer netament millor que d'altres personatges públic com un tal Sr. Montilla, sense anar més lluny, i a més a més, el seu missatge de modernitzar la institució tenia tot el sentit del món. Coincideixo amb en Toni Soler (en el seu article de l'Ara de diumenge passat) en que la monarquia espanyola ha estat tradicionalment una institució poc bel·ligerant amb  Catalunya que a més a més ha demostrat voluntat de posar ponts més que no pas treure'ls, i donats els temps que s'acosten tots els aliats que els catalans poguem tenir a Madrid seran benvinguts.