No em puc estar de parlar dels vestits, o més aviat, del judici dels vestits. La veritat és que "la cosa" està donant molt més de sí del que havia imaginat.
Malgrat la insignificància d'unes miserables jaquetes i camises, o el que és equivalent, vendre's per un plat de mongetes (l'afer és gairebé surrealista), les probes són implacables i aclaparadores, i a aquestes alçades de la vista, la sentència està cantada, al menys la de la opinió pública i més que probablemente també la dels jutges. Tinc una farcida llista de greuges respecte del mal anomenat estat de dret, i de la seva administració de justícia, però he de dir que tot i la lentitut, la falta de mitjans i de vegades altres factors exògens dels que més val no sospitar (vegi's si no el cas Millet, entre d'altres), avancem inexorablement cap a un estat de situació en que qui la fa, l'acabarà pagant. I així serà amb el senyor Urdangarin i també amb el senyor Camps, "Paco, te quiero cabrón", pels amics, coneguts i col·laboradors d'Orange Market.
I no només perquè tot plegat està tan fotut que el propi rei ha de treure de la foto les seves filles, ensenyar les vergonyes pressupostàries (parcialment i fent trampes) i humilar-se públicament per dir que els espanyols són tots iguals davant la llei, sinó perquè en aquesta situació de crisi de la que no s'albira encara cap esperança realista de sortida a curt ni a mig termini, la sensació d'impunitat dels que es pensaven impunes podria acabar provocant perilloses situacions populars de rebuig l'abast de les quals podria ser pitjor que les que ens han regalats els indignats a les principals ciutats de les Espanyes durant aquest 2011. I és evident que ningú no vol això, començant pels nous tecnòcrates instal·lats recentment al poder. Perquè això dels indignats al capdevall no preocupa al poder (quatre pringats "perroflautes"), però si la classe mitja i la classe treballadora s'emprenyessin de debò, llavors, ai las, les estructures de l'estat podrien arribar a trontollar.
El senyor Camps caurà, aquesta és una mort anunciada. Serà un cap de turc, com ja va demostrar el fet que en Federico Trillo ("presidente, las tropas están listas para la conquista de Perejil") fós l'emissari enviat per Génova a València per fer-lo dimitir, o per què es declarés culpable (hi ha un memorable article a La Vanguardia del 21 de Juliol de 2011 de Fernando Ónega - "L'alleujament"- que recomano vivament) per evitar que la condemna a un president de comunitat autònoma del Partit Popular pogués perjudicar la victòria del Partit Popular a les eleccions generals. Cert és que aquest fet deixa en evidència l'utilitarisme del PP (no et decapito perquè siguis culpable sinó perque la teva possible condemna em podria perjudicar políticament), però tot i això la realitat és que el partit l'abandona a la seva sort i el deixa tirat a la cuneta (que defensi la seva honorabilitat ell solet).
El pitjor del cas però, des d'un punt de vista deontològic, és que un senyor que es confessa honrat a capa i espasa, que professa i es vanta d'un catolicisme practicant extrem, pugui mentir amb tanta sang freda i un cinisme tan agosarat (dormen a la nit aquests individus?). És fantàstic veure els oblits de memòria i les negatives a les preguntes dels jutges i fiscals, que són immediatament rebatuts per escarni del mentider amb la reproducció d'una simple gravació de converses telefòniques kafkianes. Menteixen perquè no tenen, ara ja, cap altra alternativa. Es creien Déus i ara s'adonen que són simples mortals. Al menys de tant en tant, l'estat de dret ens dóna alguna satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada