Visca el rigor periodístic

Llegeixo al Time Magazine de novembre un dels habituals reportatges especials sobre política internacional, tractats amb pretès rigor científic. En aquest cas es tracta d'un article que es titula literalment "Top 10 Aspiring Nations" i tal com el títol sembla suggerir, analitza el cas de 10 territoris que aspiren a la independència. Els reprodueixo tot seguit, en el mateix ordre que apareixen a l'article:

1. Escòcia
2. El País Basc
3. Tíbet
4. Ossètia del Sud
5. Kurdistán
6. Quebec
7. Sàhara Occidental
8. La República de Cascàdia ?
9. Padània
10. La Segona República de Vermont?

Home, el primer que se m'acut és que no es tracta d'un reportatge gaire rigorós, com passa tantes vegades quan des dels Estats Units es pretén tractar temes d'aquest tenor. O tal vegada es tracta d'una broma pre-nadalenca. Perquè algú ha sentit a parlar mai de la República de Cascàdia o de la Segona República de Vermont? ( essent Vermont, un dels estats dels USA, fins aquí arribo). Doncs pel que sembla, la República de Cascàdia seria el territori configurat per la unió del estats de Washington (USA), British Columbia i Oregon (aquests dos darrers territoris del Canadà), i que donaria la llibertat dels opressius Estats Units i Canadà a 14 milions d'ànimes. Francament, i sense ànim de despreciar ningú ni n'opinar gratuïtament, el o els que es va/n inventar la suposada República debien estar sota l'efecte de substàncies psicotròpiques, o tal vegada la reivindicació ha nascut l'any 2011, perquè jo no n'havia sentit a parlar mai, i aquest tipus d'afers són força del meu interès.

La segona consideració és que a la llista hi trobo a faltar Catalunya. Obviant la broma o la ressaca de les respectables Repúbliques de Cascàdia i Vermont (la segona, no sé què haurà passat amb la primera), no em crec que la Padània inventada pel polièdric líder de la Lega Nord Umberto Bossi tingui més possibilitats d'esdevenir independent que Catalunya. I no només perquè això de la Padània sigui un invent de fa quatre dies, sinó perquè senzillament no té entitat, ni llengua pròpia, ni una massa de gent al darrera que cregui en la idea i hi estigui disponsada a lluitar per la mateixa democràticament.

A Ossetia del Sud hi he estat no fa gaire i, ocupada com està per les tropes russes, té tantes probabilitats de ser independent de debò com les que té el Sàhara Occidental mentre el Marroc continüi essent una dictadura, a l'igual que el Tíbet amb la Xina. Ens queda doncs Escòssia, Euskadi, Quebec i Kurdistan, i a la llista, des d'una perspectiva assèptica hi afegiria Catalunya. O no mereix ser a la llista un país capaç de reunir en una manifestació el 10 de juliol de l'any passat un milió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona?

Per a saber-ne més: http://www.time.com/time/specials/packages/completelist/0,29569,2041365,00.html#ixzz1glxrW6oT