Diari Ara: 1 any - Revista Cavall Fort: 50 anys - TV3 ???

Dues bones notícies en uns moments on cada notícia econòmica que es publica és pitjor que l'anterior.

Aquesta setmana passada al Caixaforum Cavall Fort va celebrar el seu 50è aniversari. L'enhorabona. Vaig subscriure els meus fills al Tatano i al Cavall Fort quan van tenir edat per llegir. I el meu gran, l'Adrià, segueix encara enganxat al Cavall Fort des que va fer nou anys i ja en té dotze. Jo el vaig llegir abans que ells i em va fer descobrir una llengua catalana que a l'escola pràcticament ens era negada. Per la nostra llengua és una gran notícia que després de 50 anys la revista tingui suficient salut financera (des del 1991 la revista depèn de la Fundació Cavall Fort) per a continuar publicant-se i a més a més tingui més trempera que mai. De fet, part del vici de la lectura i l'escriptura li dec al Cavall Fort juntament amb el Tintin i a l'Enid Blyton amb les aventures de "Los cinco".

I no fa gaire dies també es va celebrar el primer aniversari del diari Ara, del que en sóc subscriptor des de pràcticment el segon mes de vida. He d'admetre que al començament (vaig comprar el primer número i em va agradar però....) ho vaig fer gairebé com aquell que dóna diners per una causa justa, quasi filantròpica, però només com una col·laboració, convençuda sí, però sense gaire entusiasme, pensant que la viabilitat econòmica d'una aventura com aquesta en un país tan petit i complicat com el nostre, era més aviat baixa. Doncs estic content d'haver-me equivocat. El diari al que em vaig subscriure purament per la causa de la llengua resulta que ha fet forat. I ho ha fet perquè ha sabut trobar un lloc que no estava ben cobert al mercat de la premsa en català. Vendre més de 15.000 diaris de dilluns a divendres i més de 25.000 els caps de setmana són xifres que parlen per si soles (el primer any de vida) i una edició digital que ja és de les més seguides del país. L'Ara m'agrada per la pluralitat, per la frescor i la modernitat que destil·la i sobre tot, sobre tot, per les grans firmes que hi ha, entre les que en destaco l'Empar Moliner, en Toni Soler, en Josep Ramoneda i en Ferran Torrent. Si n'hi afegissim unes quantes més, algun diari que ha hagut de treure una edició en català a cuita corrent potser es començaria a preocupar.

En qualsevol cas, un país amb una premsa en català que es consolida des que El Periódico va fer una passa molt valenta l'any 1997 és un país que es normalitza, i això és bo en un món amb una alarmant tendència a la simplificació, sobre tot lingüística.

La tercera pota de la normalització de la llengua, ho mencionava en un altre article, és la televisió. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha estat un veritable vehicle de cohesió de Catalunya, el que ha permés incorporar com a usuaris del català a milers de catalans immigrats i fills de la immigració. TV3 és el canal que ha vingut liderant als darrers anys (amb mitjans cada vegada més minços) la quota de pantalla de la televisió a Catalunya. I encara continua liderant-la. No podem permetre'ns el luxe de perdre allò que tan ha contribuït a la convivència i a la sortida del català de l'armari per un plat de mongetes. Esperem que el Govern deixi d'escoltar-se els seus aliats de la dreta espanyolista pura i dura i no perdi el nord, al menys en aquest àmbit en el que ens juguem un bon tros del nostre futur.