Donald Trump, probable futur president dels Estats Units

Segueixo d'aprop les resultats dels Caucus del Partit Republicà als Estats Units. La política americana sempre m'ha interessat. Ara, té un component antropològic que fa que m'interessi més que mai. La victòria del candidat Donald Trump a Iowa, que en un estat petit, pagès i ramader, majoritàriament blanc, molt cristià i conservador, no per esperada, va ser menys sorprenent. 

Tots els analistes tenien clar que guanyaria Trump, però el que resulta aclaparador és que la victòria fos tan contundent. Trump va aconseguir més del 70% dels vots electorals, amb un resultat que gairebé quintuplica el del seu immediat seguidor, Ron DeSantis, l'actual governador de Florida. La promesa republicana "moderada", Nikki Haley, es va quedar a un 8% dels vots.

El món civilitzat (suposadament, perquè ja no tinc gens clar què és avui en dia el món civilitzat, segur que no és pas el del jutge Manual García Castellón, però n'hi ha molts que estan convençuts que sí que ho és...) va buscar una justificació a la gran victòria republicana...."No n'hi ha per tant", deien uns; "És Iowa i prou, un estat de quatre grangers", afirmàvem els altres...

Però llavors van venir les primàries del partit conservador a New Hampshire, un estat d'una composició electoral molt més moderna (i moderada) que la de la rural Iowa (ja saben l'acudit de la pel·lícula "Oficial i Cavaller": "A Iowa només hi ha putes i vaques, i jo no veig que vostè tingui banyes", deia el sergent instructor Foley a un dels seus reclutes) també es va imposar Donald Trump. Si en un estat molt més civilitzat i europeu es va imposar Trump (cert que amb un avantatge no tan aclaparador com en el cas d'Iowa), no vull pensar què succeirà a Nevada d'aquí a quatre dies. 

A resultes de la desfeta a New Hampshire, DeSantis, que només va aconseguir un irrisori 0,6% dels volts, va anunciar al cap de poc que renunciava a la cursa per la nominació republicana (després d'haver-se gastat, literalment, més de dinou milions de dòlars des de 2021).

De moment, de moment, no podem dir que Trump sigui, encara, el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, però sí que és cert que en funció del que passi durant el més de febrer, i el número de vots electorals que acabi aconseguint (fins ara lidera la cursa per 20 a 12), la nominació estarà decidida molt abans del més de juny.

I si això passa, tinc molts pocs dubtes que amb el corrent de conservadurisme sense matisos que està inundant el món civilitzat, Donald Trump esdevindrà el nou president dels Estats Units. A menys, és clar, que el partit republicà aconsegueixi en un temps rècord situar al punt de mira una candidata o un candidat amb més cara i ulls i sense la sensació de senectud i decrepitud física que traspua Joe Biden. I em sembla clar que Kamala Harris, la vice-presidenta, no és, ni de bon tros, la candidata a remplaçar-lo.

Donald Trump doncs tornarà a guanyar les eleccions com ho han fet descerebrats que des d'un punt de vista racional no haurien d'haver tingut cap opció: Orban a Hungria, Meloni a Itàlia, Milei a Argentina ...(aquest serà objecte d'un article monogràfic al meu blog ben aviat...). 

El món s'ha tornat un lloc que ha deixat de ser racional per a passar a ser matèria abonada pel populisme curt terminista més reaccionari. I així ens va.