Són les deu del matí d'un dia laborable qualsevol. Rebo una trucada telefònica d'un número de mòbil espanyol que no figura a la meva llista de contactes. Com que penso que es pot tractar d'alguna cosa important (hi ha molts metges que no figuren a la meva agenda, per exemple), l'agafo, una vegada més. Aquesta setmana que avui s'acaba m'ha passat molt més que de costum, calculo que unes quinze. No dec ser una excepció ja que fins i tot en Nacho de Sanahuja (humorista), en va parlar el dijous en el seu espai radiofònic de 2 minuts a RAC1 abans del davantal de les vuit d'en Basté (en Sanahuja es queixava del bombardeig que rebia de les companyies energètiques, en particular Endesa i Iberdrola).
Quan m'entra una d'aquestes trucades, de vegades sento clarament, a l'altre costat de la línia, un sorollet de fons molt breu i molt subtil, com un xiuxiueig, abans que una persona amb veu sudamericana que em truca des d'un "call center" en el que treballen centenars de persones, em pregunti si jo sóc jo. Actualment ja penjo sense ni tan sols molestar-me a respondre´ls, però em torno a empipar amb els astres, amb la maleïda legislació d'aquest país, amb la impunitat amb la que moltes multinacionals operen i amb mi mateix per haver tornat a caure en el parany de la venda telefònica.
Abans les trucades "spam" s'identificaven per números amb molts dígits i procedents d'algú que et solia trucar habitualment a partir de los vuit o les nou del vespre, per assegurar-se que et trobava fora de la feina (ara això està prohibit i sembla ser l´única norma que es respecta).
En aquells dies, no tan llunyans, m'agradava interactuar amb la persona que em trucava i fins i tot li demanava nom complet, número d'identificació i com havia accedit al meu número de telèfon, la qual cosa acabava de forma sistemàtica en un abandó de la trucada per part del teleoperador o teleoperadora: em penjaven el telèfon quan entenien que els estava prenent el número.
D'altres vegades, també per passar-m'ho bé, feia un "Núñez" i deia que jo no era el titular de la línia i que qui ho era era la meva esposa "que en estos momentos no puede ponerse por qué no está en casa" (entenc que tothom que em llegeix ha sentit la trucada que li van fer a l'aleshores president del FC Barcelona Josep Lluís Núñez des del programa "La Tribu de Catalunya Ràdio" en el que ell mateix va respondre -amb la seva inconfusible veu- dient que era el porter de l'edifici i que el senyor Núñez no era a casa). Si hi ha algú que encara no hagi sentit el fragment, recomano vivament que el busqui a internet perquè no té desperdici.
Al cap d'una estona de fer-los parlar, en castellà sudamericà el 99% de les vegades, els penjava el telèfon. Diguin-me sàdic, però davant la intrusió a la meva intimitat, me'n considerava legitimat, malgrat que el pobre tipus devia fer aquella feina a desgrat i per un salari mínim de vergonya.
Semblava que amb l'aprovació de diverses modificacions legislatives, la darrera, de juny de l'any passat, en la que es modifica l'article 66 de la Llei General de Telecomunicacions en el que es reconeix el dret, literalment, a "no rebre trucades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial, excepte que existeixi consentiment previ del propi usuari per a rebre aquest tipus de comunicacions comercials", contemplant sancions de molta quantia en cas d'incompliment de la norma, les trucades "spam" desapareixerien de les nostres vides.
Res més lluny de la realitat. No només seguim rebent trucades no desitjades amb finalitat comercial, sinó que, al menys en el meu cas, en rebo moltes més des de fa un parell de mesos. I des de fa poc amb operadors que parlen Castellà i Català nostrats.
Per què succeeix això? Doncs sembla que, com a totes les lleis, les grans multinacionals s'emparen en que sempre (o gairebé sempre) hi ha consentiment previ. Quan firmen un contracte amb una d'aquestes operadores, moltes vegades hi ha una clàusula de consentient amagada a la condicions generals o particulars tan petita que passa per alt la majoria de les vegades, i a més a més, com que es tracta de contractes anomenats d'"adhesió" -vol dir que el que contracta no pot modificar ni una clàusula del contracte que li donen a signar, perquè si no, no t'ofereixen el servei-).
No obstant, el pitjor i la més gran de les escletxes és la de l'"interès legítim", un concepte difús que contempla la Directiva Europea 95/46 que estableix que "el tractament de dades ha de suposar un benefici o un interés per al responsable del tractament o un tercer, sempre i quan aquest benefici o interés prevalgui sobre els drets i llibertats fonamentals de l'interessat".
Oi que sembla increïble com ens prenen el pèl fins i tot des de l'Unió Europea? Doncs aquesta és la realitat. Hi ha una mena de calaix de sastre que ampara a tots els grans operadors a trucar-te per assegurar-se que les teves dades són bones i evitar fraus de tercers, o per preguntar per la qualitat del servei que et presten, i és clar, de passada, com aquell qui no vol, et proven de colar un nou contracte d'electricitat, de telefonia, una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil per gos (em va passar no fa gaire) o un nou fons d'inversió.
En línia de l'article que vaig escriure ahir sobre la impunitat amb la que actúa el "Deep State", en el cas de les grans operadores multinacionals, estem exactament en la mateixa situació: se'ns pixen a sobre i diuen que plou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada