Els nyaps del "Deep State"

El lamentable i inaudit espectacle al que estem assistint aquests darrers dies en relació a les notícies que es van sabent sobre l'operació Catalunya, orquestrada des del Ministerio del Interior i, per que apunten tots els indicis, amb ple coneixement de l'aleshores president del govern espanyol Mariano Rajoy, juntament amb el que també s'ha sabut de la punxada del telèfon de Pere Aragonès amb el software Pegasus, i el que tranquilament podem anomenar els deliris del jutge García Castellón, posen en dubte de manera molt seriosa la condició d'Espanya com a estat de dret i país democràtic. Dubto que a països de reputació democràtica més que qüestionable com ara Turquia, Xina o Rússia les coses es facin gaire millor que a Espanya, com a mínim quan la cosa va de "defensar la pàtria".

Perquè amb independència d'ideologies, costa d'entendre actuacions tan barroeres i parcials, fins i tot per algú que sigui clarament no independentista. 

Quan jo era adolescent, vaig gaudir durant molts anys del còmic Mortadelo y Filemón, la genial creació del gran dibuixant i humorista Francisco Ibáñez Talavera. Aquests dos personatges de còmic eren agents de la T.I.A., una mena d'agència d'espies l'acrònim de la qual corresponia a "Técnicos de Investigación Aeroterráquea". Aquests dos agents, comandats pel Súper, abreviació de Superintendente Vicente, anaven de nyap en nyap en aventures d'espies que ratllaven la més hilarant estupidesa. 

Ahir el President Aragonès, en una roda de premsa d'urgència per posicionar-se sobre el fet que el vàren espiar quan era vicepresident del Govern, va dir allò que és evident, que no es creu que el CNI l'espiés com a cap dels "CDR", perquè si així fora, es tractaria de l'agència d'intel·ligència més dolenta i barroera de tot el planeta. De fet va fer menció expressa al còmic Mortadelo y Filemón.

Dubto que ningú amb dos dits d'objectivitat es pugui creure que el CNI espiés Aragonès perquè hi havia "incidis" (a més a més d'una ordre judicial, no s'ho perdin) que el vicepresident coordinava els CDR, malgrat que tingués l'autorització judicial necessària.

D'altra banda, l'obsessió del jutge García Castellón per impedir la tornada a Espanya de Puigdemont i Rovira (vist que tots els jutges patriotes de l'Audiencia Nacional han admès per fi que cap euroordre de lliurament dels dos polítics a Espanya serà mai admesa per cap jutge de la Unió Europea) ha esdevingut tan parcial i malaltissa (com les obsessions de la jutgessa Lamela o el jutge Llarena) que el que resulta vergonyós és que ningú no gosi parar-li els peus. 

Les seves darreres interlocutòries intentant qualificar de terrorisme la manifestació a l'aeroport de Barcelona el 2019 perquè un ciutadà francès va morir d'un infart són de primer de guarderia (és tan absurd com qualificar de terrorisme el fet que si algú té un infart en un tren, i hi ha un col·lapse de trànsit i l'ambulància no pot arribar a temps de portar la persona infartada a l'hospital i es mor...). Banalitzar el terrorisme conculant els principis generals del dret em sembla una falta de respecte per víctimes de terrorisme de veritati un fet d'una gravetat extraordinària, tant que crec que se l'hauria d'inhabilitar (és el que succeiria en un veritable estat de dret). García Castellón seria un clar candidat a formar part de l'equip de Mortadelo y Filemón. Com afirmava ahir el president Aragonès, si no fos tan greu, fins i tot faria riure.

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, explicava ahir a RAC1 que les actuacions de García Castellón "acumula faltes disciplinàries tan greus que podrien comportar l'expulsió de la carrera judicial". Ara a més a més, en la seva obsessió dement, García acusa Tsunami Democràtic de voler atemptar contra el rei d'Espanya. Es pot tenir una ment més retorçada? En matèria de defensa de la unitat sagrada de la pàtria espanyola, segurament encara no ho hem vist tot, però aquesta darrera, convindran amb mi, estimats lectors, és de traca i mocador.

En un país com Espanya en el que la Constitució no prohibeix declarar-se contrari a la norma (a diferència d'altres estats de dubtosa reputació com Rússia o Xina, per exemple), no hi ha cabuda per a actuacions de part contra una part dels ciutadans del país, encara que aquests es declarin obertament independentistes i no constitucionalistes. Són ciutadans que també paguen els seus impostos i mentre no contravingin l'ordenament jurídic vigent estan legitimats a defensar les seves idees de manera legal i pacífica sense que l'estat hi pugui fer res en contra. Però això, és clar, només és la teoria.

A la pràctica però, sembla que pel "Deep State", tot s'hi val quan es tracta de defensar la unitat de la pàtria. I quan es diu tot, al menys per les actuacions que estem coneixent, vol dir, literalment, tot.

Podríem arribar a creure'ns que presidència del govern no està implicada en les martingales del CNI, de l'actual ministeri de l'interior i dels jutges patriòtics, però francament, cal molta fe per a no inferir que hi ha una actuació d'estat orquestrada contra els independentistes catalans.

A Madrid hi ha una dita que explicita de forma molt acurada el que estem vivint actualment en relació a aquests casos "Blanco y en botella, leche". Doncs això mateix.