Aquest mes de gener he patit dues vegades en carns pròpies la ira dels pagesos europeus.
La segona setmana de gener, en una fira a la que acudeixo cada any a Frankfurt els pagesos alemanys es van dedicar a manifestar-se i a tallar carreteres en protesta per la retallada del govern federal alemany als subsidis agrícoles, en particular al gasoil i la introducció d'un impost als vehicles agrícoles. Les manifestacions van afectar tota la ciutat de Frankfurt en una de les fires econòmiques, la Heimtextil, més importants de l'any a la ciutat i en determinants moments, el caos va ser de jutjat de guàrdia.
La setmana passada em vaig trobar amb una situació molt similar a les carreteres franceses. Concretament, el dimecres passat, a la tarda, tornant de Bordeaux cap a Girona per l'autopista A62, em vaig trobar enmig d'una de les protestes d'agricultors més grans i més ben organitzades en les que mai m'he vist implicat en tota la meva vida. Quan feia poc que havia entrat a l'autopista, els gendarmes ens van obligar a sortir-ne i a circular per carreteres comarcals i locals. Com que no sabia de què anava la festa vaig posar la ràdio i a l'emissora Europe 1 em vaig assabentar que tot plegat anava d'una manifestació massiva de pagesos de tot el país que es van organitzar per a tallar simultàniament totes les autopistes de França, des de Perpinyà fins a Lille, bloquejant les entrades a les grans ciutats: Marsella, Lyon, Toulouse, Bordeaux, Niça, Paris....
El motiu de la protesta? Doncs el mateix que en el cas dels pagesos alemanys: la retallada de les subvencions, a les que cal afegir (això ho vaig sentir a la ràdio tota l'estona que vaig estar buscant vies alternatives per a tornar a Girona, cosa que va resultar un petit infern i un retard molt considerable en l'hora d'arribada a casa) l'emprenyament per la manca de cas que els ha fet fins ara el govern francès.
En el cas de França, les protestes han estat de tal intensitat que el país sencer va quedar parcialment bloquejat i els incidents van ser de magnitud molt considerable (ho vaig viure en directe): des de fogueres a les entrades de les autopistes fins a ruixada de fems a diverses seus del ministeri d'agricultura. En el meu cas, l'amabilitat d'alguns conductors igual de perjudicats que jo em va permetre anar-me acostant cap a Toulouse on al cap de molta estona de desviaments a tort i a dret, vaig poder accedir finalment a l'autopista A62 i una vegada dins l'autopista ja vaig poder circular amb normalitat. El darrer que vaig sentir és que, en cas que la ignorància del govern francès persistís, els pagesos organitzarien una marxa sobre París...Que es vagi calçant monsieur Macron si això acaba succeint, perquè per bel·ligerants, als francesos no els guanya ningú.
Puc entendre el malestar dels pagesos, que, en el cas francès, i sempre del que vaig aprendre durant unes quantes hores de seguiment per ràdio, protesten no només per la retirada de subvencions (en les que jo mai no he cregut perquè creen col·lectius de privilegiats) sinó pel que diuen que suposa la competència deslleial de les importacions agrícoles i ramaderes de països de fora de la Unió, invocant que les importacions no estan sotmeses al mateix nivell d'exigències fitosanitàries que els productes produïts a França (de fet no fa gaire vaig escriure al blog sobre uns quants camions espanyols de verdures i vi volcats a Le Pertús, després de la frontera).
En concret i posant només un exemple dels diversos que van citar, un dels representants sindicals del pagesos afirmava que la meitat del pollastres que es consumeixen a França venen de la Xina i que aquestes importacions no estan subjectes al mateix nivell de requisits sanitaris.
Home, des del més absolut desconeixement m'atreviria a dir que aquesta afirmació és segurament exagerada sino directament falsa. Dubto molt que a la Unió Europea hi puguin entrar productes amb un nivell de garanties sanitàries que les que s'exigeixen als productors locals. Si això fora així, la indefensió dels consumidors europeus seria alarmant.
En dóna la sensació, insisteixo, des del desconeixement, que al darrere de la protesta hi ha un emprenyament que obeeix fonamentalment a la retirada de privilegis (a resultes de les retallades dels pressupostos europeus) i a la manca de competitivitat que es deriva del model subvencionat, i que això sempre costa de païr.
Entenc el dret a tothom a la protesta i a tirar fems als que manen (en un acte que fins i tot considero saludable i un extraordinari exercici de democràcia), ara bé, d'aquí a causar un enorme perjudici a centenars de milers de ciutadans que es desplacen en vehicle i que no tenen absolutament res a veure amb les queixes dels pagesos, em sembla del tot abusiu, i és també una manera de guanyar-se l'animadversió d'una bona part de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada