Diuen alguns cronistes de la premsa capitalina (Madrid DF), que les negociacions entre independentistes i socialistes estan avançant en el més absolut secretisme -de fet l'intervenció de rèplica de Núñez Feijóo per part del diputat Óscar Puente només la coneixien 4 persones de tot el partit- però que avancen a bon ritme.
Per això les declaracions dels independentistes d'aquests dos darrers dies, apujant el preu de la investidura de Pedro Sánchez amb la petició del referèndum, sorprenen una mica.
Si com sembla, el Partit Socialista ja donava per descomptada l'amnistia -amb condicions que la fessin acceptable per a totes les parts, inclosa la judicatura i les forces més reaccionàries de l'Espanya més de dretes (VOX exclosa òbviament)- i que la podria acabar "venent" amb relativa facilitat a la resta d'Espanya, sobta tot de cop aquesta pujada de preu fins a nivells difícilment acceptables per part del PSOE. Qui tiba la corda és, sobre tot, Junts.
De fet, com diu la dita, "de més verdes en maduren" i la realitat és tossuda. Allò que un dia sembla impossible, al cap de pocs mesos o anys acaba normalitzant-se. Evolucionar o morir ancorats en un passat que ja no és vàlid. La política i l'objectiu de mantenir el poder a tot preu acaba imposant veritables exercicis de prestidigitació (sort en tenim de les hemeroteques).
Els del PP que ara s'esquincen els vestits clamant que Espanya es trenca, el 1996, com avui recorda l'Enric Juliana a La Vanguardia, van indultar, durant el mandat d'Aznar, 15 presos de Terra Lliure, es van carregar els governadors civils, van retirar la Guàrdia Civil de trànsit de les carreteres de Catalunya, varen cedir un 30% de l'IRPF a la Generalitat, i varen jubilar anticipadament l'Alejo Vidal-Quadras de la presidència del PP català, i ningú a Madrid va invocar "España se rompe". Era l'època en que José Maria Aznar parlava Català "en la intimitat", però la gent perd la memòria molt de pressa, els de dretes en particular.
I com es diu en Castellà en l'entorn judicial, "a mayor abundamiento", el govern d'Aznar va iniciar el 1998 un acostament amb l'entorn d'ETA per iniciar un procés de pau. De fet, el mateix Aznar va defensar que l'entorn d'ETA deixés les armes i fes política des de les institucions.
Ara bé, tot té uns límits, al menys en cada moment del temps. I la meva opinió és que el límit en aquests temps difícils que ens han tocat viure, els comforma l'amnistia. Desjudicialitzar i tornar a fer política, al menys, mentre els equilibris de forces siguin els que són. Els indicis i els globus sondes que des del govern socialista s'han anat tirant semblen apuntar que aquesta mesura no representarien un gran cost electoral pel PSOE, com tampoc ho van acabar essent els indults ni les primeres reunions de la "taula de diàleg".
Per tant penso que hi ha molta posada en escena i molt de teatre per part tant de Junts (que porta clarament la iniciativa en tot aquest procés negociador i que ha sabut vendre molt bé primers resultats de la seva negociació -cobrar per avançat en forma de Català al Congreso i a Europa-), com per part d'Esquerra Republicana, que a sensu contrari, no va saber vendre gens bé els indults, per exemple.
Estic força convençut que hi haurà amnistia i investidura de Pedro Sánchez, en un exercici, també molt català de "qui dia passa, any empeny", i que la petició de referèndum no deixa de ser quelcom que ningú no es creu, al menys a dia d'avui. Crec que és "teatro del bueno" que diria el gran Mourinho.
Però si veritablement Junts i Esquerra forcen a trencar les negociacions demanant una contrapartida que el PSOE no pot donar, al menys actualment, hi acabaran havent noves eleccions. Segur que els partidaris del "quant pitjor millor" en són ferms defensors, però si això passa, tinc molts dubtes sobre el resultats i tinc encara més dubtes que els independentistes traiessin el mateix número de vots de les eleccions del 23J que ja de per sí van ser dels més baixos de les darreres eleccions.
Crec que és el moment de fer una passa més i capitalitzar una oportunitat històrica, però l'odi visceral que es professen els d'Esquerra i els de Junts podria acabar engegant-ho tot a rodar, i empetitir-se electoralment encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada