La premsa de la caverna mediàtica espanyola titllava de fracàs la manifestació independentista de la Diada a Barcelona el dia 11 de setembre. Fa quinze dies a Barcelona es van concentrar, en un exercici de comptabilitat que no entendria encara que visqués 3 vides, 115.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 800.000 segons l'ANC. La mateixa premsa qualificava d'èxit extraordinari la manifestació del PP (aquesta vegada sense VOX, en un intent d'evitar la capitalització de la concentració per part de l'extrema dreta, com va passar la darrera vegada que es van manifestar a Colón) de diumenge passat a la que van participar, 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i 60.000 segons els convocants.
Bé, la manifestació de diumenge auspiciada i recolzada no només per la caverna, sinó també per Aznar, un personatge la cara del qual fa cada vegada més por i que representa el dolent de la pel·lícula, Rajoy, Ana Botella, i és clar Isabel Díaz-Ayuso. Si el PP va defensar diumenge el seu "libres e iguales" en un exercici de cinisme força indigne, també va aplaudir al seu dia, la concessió del règim obert al colpista Antonio Tejero Molina (que d'una condemna de 30 anys en va passar 12 veritablement tancat, ja que des de 1993 ja gaudia de règim obert), i aquest sí que va fer un veritable cop d'estat amb armes i segrest de tot un parlament.
La dreta mostrant unitat i intentant convèncer a qui els vulgui escoltar del perill del trencament d'Espanya (la seva idea d'Espanya, és clar) i de la inconstitucionalitat d'una amnistia, en un exercici de maximalisme que només és propi dels que se saben perdedors de la investidura. L'amnistia, ho ha repetit en el seu discurs d'avui (que per cert els seus han aplaudit més aviat amb fredor, en un exercici més de disciplina de partit que no pas d'entusiasme) és com la menció del diable, va en contra de tot, de la igualtat, de la separació de poders i fins i tot de la monarquia, en una clara invocació del discurs del Borbó del 3 d'octubre de 2017. En la seva desesperador de perdedor, Núñez Feijóo utilitza de manera partidista la institució de la monarquia que, sobre el paper (i només sobre el paper) està per damunt dels partits en una situació de neutralitat (que quan es tracta de la sacrosanta unitat de la mare pàtria, desapareix pel camal del pantaló).
Escriu avui l'Antoni Bassas al diari Ara: "ningú no sap si hi haurà amnistia, però si les Corts generals n'aprovessin la llei, acabaria portant la firma del mateix rei que el 3 d'Octubre va fer política de part". Certament, el Borbó va trencar la seva neutralitat i es va posar en contra una bona part de l'opinió pública catalana de forma, m'atreviria a dir, irreversible. Hi ha un abans i un després de la monarquia espanyola amb Catalunya, i la data és exactament, el 3 d'octubre.
No és que, al menys a mi, l'alternativa socialista em faci gaire més il·lusió, ho confesso, perquè tampoc no hi van posar gaire de la seva part per contribuir a desjudicialitzar la situació de Catalunya ni per a donar suport al Català a Europa o al Congreso, i si tirem d'hemeroteca podrem veure què deia Sànchez al 2017 de Puigdemont. Però al menys els socialistes tenen la virtut de saber llegir les noves realitats, i clarament l'Espanya d'avui no té res a veure amb la de 1978.
Esperarem el resultat de la votació de la investidura de Núñez Feijóo, però després del seu discurs d'avui tinc molt més clar que ahir que els possibles trànsfugues són incapaços de passar tanta vergonya, i per tant, o anem a una investidura de Sánchez o cap a unes noves eleccions.
I atenció en aquest darrer cas perquè el flirteig del PP amb l'extrema dreta i el seu casament indigne amb VOX a les Comunitats de les Balears, València, Aragó i Extremadura els està passant factura. Si hi ha repetició electoral, força probable, dubto que el PP obtingui els mateixos resultats, és fins i tot plausible pensar que pot perdre. I si això succeeix, estimats lectors, entrarem en l'època d'Isabel Díaz-Ayuso, en el més pur esperit trumpista. Ja saben: Ayuso=Libertad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada