De vegades la lectura de premsa, ni que sigui en diagonal, em deixa en un estat de perplexitat total. FA dies que vaig escriure sobre uns conductors temeraris que van quedar absolts per prescripció com a conseqüència de la lentitud de la justícia. Aquest més de setembre hem tingut també notícies d'arbitrarietats relacionades amb aquesta institució, que en teoria és la tercera pota de l'estat de dret.
Del Diari de Girona, llegeixo una notícia que si fos datada del 28 de desembre em faria fins i tot certa gràcia, però que datada un 16 de setembre em produeix mal cos. La notícia diu que un jutge de Girona decreta la nul·litat del procés urbanístic que va permetre el trasllat i la construcció de la nova clínica Girona a la seva ubicació actual a l'entrada de Girona, a la carretera de Barcelona. No entro en la qüestió de fons, que té a veure amb el procés de reparcel·lació i una pressumpta irregularitat en el procés així com una cessió a la ciutat que el jutge considera insuficient.
L'aprovació del pla urbanístic va tenir lloc el 3 de juny de 2017. Som a Setembre de 2023. Han passat 6 anys...i la clínica en fa un que està acabada i en funcionament. Quin oxímoron més cert és que la justícia lenta és injusta....Quin sentit té aquesta sentència ara mateix? Dreta llei es podria fins i tot pensar (si la sentència fós ferma, que no ho és) en la demolició de la nova clínica per a restituir els terrenys i deixar-los en la seva situació parcel·lària prèvia (o que els propietaris paguin una indemnització milionària...). La nova clínica Girona és amb pocs dubtes per part de ningú un bon equipament sanitari per la ciutat de Girona.
Fa pocs dies també vam saber per l'Ara i La Vanguardia, que un altre jutge, en aquest cas una jutgessa (del contenciós administratiu número 5 de Barcelona), va tombar el projecte de la "Superilla" de l'Eixample barceloní. Un dels projectes estrella de l'anterior alcaldessa Ada Colau. No li tinc gens de simpatia a aquesta senyora i sense dubte i des del meu punt de vista, la ciutat ha empitjorat significativament en neteja, seguretat i serveis, durant els vuit anys de mandat d'aquesta senyora, però he de reconèixer que la "pacificació" de l'Eixample és una bona mesura pels veïns i veïnes del barri.
I de fet, el més paradoxal és que els periodistes que en saber la notícia van sortir com a voltors a preguntar als veïns del barri (o vaig escoltar a RAC1) només van obtenir respostes a favor de la Superilla, tant botiguers, com veïns com vianants...Tothom (sense excepcions en tot el que vaig llegir o sentir) està a favor del projecte (que cert és que es va desviar en costos i que va resultar molt polèmic al començament) perquè millora la qualitat de vida de la gent del barri. La jutgessa al·lega que la Superilla suposa una modificació encoberta del Pla General Metropolità perquè es va tramitar com si fos un projecte ordinari (una altra vegada, no entro en la qüestió de fons). Naturalment, la sentència arriba tard, quan la Superilla està acabada i els beneficiaris l'estan gaudint. Quina justícia és aquesta, que va en contra dels veïns i usuaris? També es pot recórrer i l'Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que recorrerà i segurament comptarà amb el suport de veïns i comerciants.
Això sí, però, quan es tracta de qualsevol afer relacionat amb el Procés sobiranista la justícia és molt més diligent. Hem sabut també aquest mes de setembre que l'ex conseller d'interior Buch ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per prevaricació i malversació en haver contractat un mosso que va fer d'escorta de l'ex president de la Generalitat Carles Puigdemont.
En aquest cas, el Tribunal (l'Audiència de Barcelona) ha trigat només un mes en redactar una sentència de més de 80 pàgines, en una mostra d'agilitat i rapidesa que costa de pair, sobre tot tenint en compte el que triguen de normal en altres afers, i els ha condemnat a més de quatre anys de presó (a l'exconseller i al mosso). Naturalment, la justícia -organisme que es representa en la iconografia popular amb una senyora que porta una balança a les mans i una vena als ulls- no deu pas haver tingut en compte que el govern socialista i els seus aliats de Sumar estan negociant amb Junts de cares a obtenir el seu suport a la presidència del govern per a Sànchez, i que entre d'altres, s'està parlant d'una possible amnistia als represaliats del Procés.
Segur que no. Jo no crec en les coincidències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada