El curiós -i kafkià- incident del vol de Delta Airlines DL194 que volava d'Atlanta a Barcelona dissabte passat i del qual vaig escriure el meu darrer article com a protagonista en primera persona, ha estat, de forma gairebé inexplicable, a les notícies de moltes emissores de ràdio, diaris i cadenes de televisió, no només de Catalunya (a RAC1 van entrevistar algú que volava a l'avió però que era al final de l'aparell i no es va assabentar de res) i Espanya, sinó a tot el món. Avui mateix era tema de portada a les notícies de la RTL Alemanya. Deu ser que encara som a l'estiu i hi ha poques notícies "rellevants" i a Alemanya, a diferència dels territoris hispans, no estan negociant amb independentistes per a formar cap govern ni tampoc tenen cap Rubiales de torn.
És una citació del "vox populi" que l'avió és el mitjà de transport més segur que hi ha (sobre tot si es compara amb els desplaçaments amb vehicle privat), i és cert que estadísticament parlant és el mitjà més segur, això són fets provats, però també és cert que quan hi ha un incident la probabilitat de supervivència és infinitessimalment baixa, tendent a zero.
Però també és una frase del poble aquella que diu: "no passen més coses perquè Déu no vol". En el cas de l'aviació comercial als Estats Units aquesta frase cobra sentit ple.
Segons reporta la FAA (Federal Aviation Authority), autoritat federal d'aviació dels Estats Units, només el mes de juliol d'aquest any, hi van haver 46 casos de "quasi col·lisions" a l'espai aeri nord-americà, principalment en operacions d'enlairament i d'aterratge. Si que és cert que als Estats Units volen tres milions de persones de promig cada dia, i per tant el percentatge és estadísticament insignificant, però tot i així, no deixa de ser preocupant. El diari New York Times, analitzat una base de dades de la NASA que conté informació confidencial de seguretat elaborada per pilots i controladors aeris corrobora aquesta situació. En els dotze mesos analitzats pels periodistes (la informació més recent disponible) es van comptabilitzar 300 "quasi col·lisions" en les que es van veure implicats avions comercials i això representa el doble del que es reportava només una dècada abans.
La FAA diu que el sistema de tràfic aeri dels Estats Units és el més segur del món, ja que la seva xarxa aeroportuària i de control aeri compta amb un molt gran sistema de redundàncies tant tecnològiques com humanes. El sistema és conegut en argot aeri com al model del "formatge suís" perquè si un problema s'escola per un forat no passarà pel següent.
I el cert és que els Estats Units no ha sofert cap accident aeri de consideració en el que hi estiguessin implicades companyies aèries comercials des que el 2009 un avió de Continental Airlines va estavella-se contra una casa a Buffalo (New York) i va matar les 49 persones que hi viatjaven. Aquests 14 anys seguits sense morts són el periode més llarg sense víctimes de la història de l'aviació comercial nord-americana.
Però el que també és cert és que només 3 dels 313 aeroports dels Estats Units tenen el número de controladors aeris que recomana la FAA i la majoria d'aeroports no tenen instal·lats sistemes d'alarma per evitar col·lisió d'avions a les pistes (això que es coneix en Anglès com "near misses" és a dir "quasi col·lisions").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada