No hi ha dubte que Sant Jordi és a Catalunya una celebració molt especial.
D'entrada perquè és molt arrelada al país, en el sentit que la seva celebració es remunta al Segle XV tot i que la seva popularització s'inicia amb la Renaixença, que revifa al Segle XIX el sentiment de pàtria i cultura catalanes. Després perquè és molt única: en el format que el celebrem a Catalunya no es celebra enlloc més del món. I finalment perquè és molt popular i és molt participativa. Sigui festiu o laborable, la tradició de les parades de llibres i roses i els regals entre els enamorats de la Diada es perpetua en el temps, amb la comprensible interrupció provocada per la pandèmia de Covid.
Les diades de Sant Jordi les vaig gaudir amb molta intensitat a Barcelona durant els molts anys que hi vaig viure primer com a estudiant i després com a professional, als anys 90 i principis dels 2000. Eren aquells anys en els que la digitalització que avui ens envolta era pràcticament inexistent. Després, la meva vocació d'escriptor i el fet de quedar finalista del premi Edebé de literatura Juvenil l'any 2000 van fer de la Diada un dia encara més especial, perquè no només hi participava com a ciutadà, sinó també com a escriptor, des de l'altre costat de la barrera.
La segona dècada del 2000 segurament la Diada va perdre embranzida, a rebuf de la creixent popularització de les xarxes socials, el telèfon mòbil i la irrupció de la televisió privada. La percepció que en tinc és que, sobretot entre el jovent havia deixat de ser un dels grans referents culturals de Catalunya, potser vaig errat, però aquest és el record que en tinc.
El llibre, especialment el de paper, entra en decadència. Els joves deixen de llegir com ho havíem fet nosaltres als 80 i 90, en que n'erem literalment devoradors. A partir dels anys 2000, però, la meva percepció és que es llegia només allò que era de lectura obligatòria a les escoles però que l'àbit de la lectura havia estat desterrat i substituït per tauletes, telèfons mòbils i plataformes de televisió. Llegir no feia modern, era més aviat de vell.
Però com que res no és etern i tot torna, resulta que des de fa un temps, no gaire malauradament, llegir torna a ser "guai", i ho és sobretot entre els joves. Hi ha una munió d'Apps, comptes d'Instagram i Tik Tok que han esdevingut veritables referents com a foros de recomanació de llibres. El fenòmen Booktok, per exemple, ha esdevingut viral.
De molta gent és conegut el fenomen d'obertura de llibreries als darrers anys. Un dels referents en aquest sentit és la població de Calonge, que amb poc més d'onze mil habitants, té 7 llibreries, obertes totes en un curt lapse de temps , que també ha esdevingut viral.
La Diada d'aquest any 2023, amb la pandèmia de Covid completament desterrada i la irrupció d'aquestes iniciatives digitals que, paradoxalment moltes d'elles recomanen llibres de paper, ha estat potser la més multitudinària que recordo. Tot i no haver estat ahir a Barcelona, les imatges de dron recorden les grans manifestacions de l'Onze de Setembre. Una veritable bogeria que va congregar milers de persones al centre de Barcelona (també a les altres capitals, però res com el que es va viure ahir a Barcelona) fins a l'extrem de fer-ho perillòs. La massificació certament no ajuda a gaudir d'un dia de cultura i relax. Més aviat el contrari. I això és el que va passar ahir.
Com diria en Xavier Bosch, que ahir es va passar bona part del dia signant llibres, tot en aquesta vida té dues cares. La bona, que sembla que des de fa uns anys la lectura es recupera, tan de bo que aquest moviment es consolidi. La dolenta és que no pot ser saludable que per Sant Jordi (tota la setmana) es vengui el 15% del que factura el sector en un any. Cal comprar llibres tot l'any i malgrat que la Diada sigui una festa entranyable, no és precisament el millor dia de l'any per a comprar-los.
Salut i llibres, tot l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada