Aquesta setmana que avui s'acaba s'ha celebrat la Junta d'Accionistes de Ferrovial (dijous 13 d'abril) en la que es va ratificar l'acceptació majoritària dels seus accionistes al trasllat de la seu social de la companyia d'Espanya als Països Baixos. El suport a la mesura va ser aclaparador, ja que el 93,% del accionistes va votar a favor mentre que només un 5,8% hi va votar en contra.
Malgrat la pressió que el govern espanyol ha estat exercint, la decisió estava presa (ben presa) i forma part d'una estratègia de internacionalització i trencament de la dependència de l'obra pública adjudicada a Espanya que va començar fa més de 20 anys.
I de fet, això explica una de les encertades frases que ha estat circulant per Twitter aquestes darreres setmanes: "En España la bandera y en Holanda la cartera". I és que, malgrat el que pugui dir la premsa pàtria cavernària (i cavernícola) més reaccionària (La Razón, El Mundo, ABC) això no té a veure amb les polítiques del govern de Pedro Sànchez, això té a veure amb la butxaca. I com és sabut fins i tot al parvulari, el capital no té pàtria.
Avui mateix la periodista Maria Jesús Pérez, escrivia a l'ABC: "El revolcón que los accionistas de Ferrovial han propinado a Pedro Sánchez y su comparsa...", perquè com que no els agrada la notícia de la sortida de la seu social d'Espanya (això els patriotes espanyols, els de veritat, no ho poden suportar), en venten la culpa al govern socialista, tot i que Leopoldo del Pino, germà del president de l'empresa i principal accionista, Rafael del Pino, que té un 4,15% del capital, hi va votar en contra.
A Itàlia, com ja vaig explicar en un article anterior, es va donar no fa tant, el 30 de gener de 2014, la sortida de FIAT cap a Holanda, una de les joies de la corona italiana, amb més de cent anys d'història. I allà, que per patriotes no els guanya ni l'Abascal, ningú es va esquinçar els vestits...."és l'economia, estúpid" que diuen els anglosaxons.
El dilema ètic aquí és doble, però això té més a veure amb la regulació de la Unió Europea que a d'altres consideracions.
D'una banda és si més no deontològicament qüestionable, que una empresa fundada al 1952, en plena dictadura franquista i que va créixer gràcies a les adjudicacions del règim franquista decideixi deixar Espanya una vegada s'ha fet gran i ha consolidat una posició de gran multinacional.
I d'altra banda també és més que qüestionable, que en el sí de la Unió Europea convisquin règims fiscals (és el cas d'Irlanda i Holanda) que permeten l'existència de pseudo-paradisos fiscals dintre de la Unió. L'estalvi de 40 milions d'Euros en fiscalitat pel mer trasllat de la seu social de Ferrovial no hauria de ser possible.
Perquè l'afirmació de la companyia que la seu holandesa li permetrà un major accés als mercats internacionals i la cotització a la borsa de Nova York no se la creu ni el Tato, malgrat l'argumentació jurídica que hi puguin aportar. Per molta conciència pàtria que tinguin alguns, quan s'ha de triar entre pàtria i bandera, el resultat és clar, com van acrediten el 93,3% dels accionistes de Ferrovial a la Junta General d'Accionistes de dijous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada