Onze anys sense en Vicenç Burgell

Ja ha passat un any més Papa. Avui haguessis fet vuitanta-dos anys. 

Sembla que era ahir quan et vam dir adéu en aquella habitació de l'hospital Trueta que no oblidaré mentre visqui. Vam tenir, com a mínim, l'immens privilegi de poder-nos acomiadar serenament. No tothom ho pot dir. Malgrat la pèrdua, al menys te'n vas anar conscient i sense més patiment de l'estrictament necessari, gràcies als àngels de la guarda que van cuidar de tu en tot moment, fins al final. Allò també restarà gravat a la memòria per sempre més.

Ho recordo com si fos ara, malgrat els onze anys que ja han passat. Aquella tarda et vas acomiadar de tots els teus éssers estimats incloent els teus amics més íntims i els teus néts. Fins i tot vas ser a temps de signar el canvi de nom de la barca a favor meu. Te'n vas anar abans d´hora, vas plegar de viure quan més ganes tenies de quedar-te, amb els llibres de Sant Jordi que et van regalar a la tauleta de nit que mai no vas poder llegir.

Avui hem tingut un record per tu, com cada any i com no podia ser diferent, per telèfon i al grup de WhatsApp de la Família. Escrivia en Miquel, el teu fill petit (per tu sempre va ser el "petit" malgrat que ja era un home fet i dret quan te'n vas anar), que vas morir massa jove, però que estaries content de veure que hem tirat endavant, que continuem junts com a Família, que ens recordem de tu i que et trobem a faltar.

L'any passat et vaig escriure una carta on et posava al dia dels grans fets dels darrers 10 anys, des que vas plegar de viure, i de fet, la immensa majoria de coses que et vaig explicar eren desgràcies, començant per Donald Trump, el procés independentista i la votació de l'1 d'octubre de 2017, seguint per la pandèmia global més mortífera que ha afectat l'ésser humà des de la mal anomenada Grip Espanyola de 1918, dictadures, autocràcies, canvi climàtic, i un nou conflicte europeu, la invasió de Ukraïna per part de la Rússia de Vladimir Putin. En aquest sentit et deia que pel que fa a l'evolució de l'ésser humà com espècie no t'havies perdut gran cosa excepte la capacitat de cooperació que ens va permetre desenvolupar una vacuna contra la Covid en un temps rècord.

Doncs aquest any que ha passat des que et vaig escriure aquella carta no només no han millorat les expectatives i la fe que tinc sobre la nostra espècie, sino que més aviat les ha empitjorat. 

La guerra d'Ukraïna és un fangar que tendeix a esdevenir un conflicte cada vegada més global. Estem inmersos en una escalada de tipus d'interès i una espiral inflacionista que fa veritable por, i, com no podia ser diferent, els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada més pobres. Hi ha tornat a haver-hi, no fa tant, una crisi bancària que ha estat a punt de desencadenar una altra crisi planetària, potser fins i tot pitjor que la que va començar amb Lehman Brothers l'any 2008 i que a tu, et va posar els pocs cabells que et quedaven de punta.

El que és pitjor però Papa, és que el Planeta Terra va cap al pedregar a un ritme insòlit. Tindrem el dubtós privilegi de ser la primera espècie animal del planeta que s'autodestruirà de forma conscient i temerària. I a no trigar massa. El canvi climàtic s'accelera a velocitat de vertigen i el que semblava l'exageració de quatre científics i activistes eixalabrats ara és ja una realitat tanigible que tots els humans estem patint en major o menor grau. No plou i quan ho fa, no sap ploure. Els fenòmens metereològics s'estan radicalitzant, com ho fan els partits polítics. Hi ha tifons, tornados, terratrèmols, erupcions volcàniques a un ritme mai vist abans. 

Sembla que la màxima de Descartes hauria d'haver estat: "Soc radical, per tant existeixo". La sequera és ja una realitat global. Avui per exemple, a Catalunya s'ha deixat sense aigua de rec el canal Segarra-Garrigues, un fet tan insòlit que no havia passat mai des que es va inaugurar fa vint-i-un any.

Podria seguir, però no et vull entristir més. L'important al capdevall és que per a nosaltres segueixes existint perquè no t'hem oblidat ni ho farem, i mentre estiguis a la nostra memòria, seguiràs entre nosaltres.