Fa relativament poc temps vaig descobrir l'autora Carmen Mola, de quina ploma ha sorgit una de les millors sèries de novel·la policíaca que he llegit, si excloem els meus admirats i idolatrats escandinaus Stieg Larsen i Jo Nesbo.
Carmen Mola, a diferència de la (suposada) autora italiana Elena Ferrante, de identitat desconeguda, però de la que se sospita que al darrere s'hi amaga un home, és el pseudònim de tres homes relacionats amb el món de la televisió, Jorge Díaz (Hospital Central), Agustín Martínez (La caza) y Antonio Mercero (Hospital Central, Hache), tots tres amics, guionistes i també novel·listes.
Els vaig descobrir de la mà de la trilogia formada per "La núvia gitana", "La xarxa porpra", "La nena" (cal llegir-les per ordre de publicació) i publicada per Editorial Alfaguara en Castellà. Em va fascinar de seguida la seva protagonista, la inspectora de policia Elena Blanco, tot un personatge, que té un Lada tot terreny, canta al karaoke cançons italianes, beu grappa i fa l'amor amb desconeguts a dins el seu tot terreny i té un passat en el que la desaparició del seu únic fill la té turmentada.
La sèrie, novel·la negra sòlida argumentalment, està escrita en un format de capítols molt curts (dues, tres pàgines com a màxim) que confereixen als relats un ritme trepidant, quasi cinematogràfic, com es pot esperar de la formació dels seus tres autors. Un dels mèrits, per mi, de Carmen Mola, és que consegueix una identitat narrativa d'una sola veu, en cap moment es nota que es tracta de llibres escrits a mans.
En d'altres experiències recents d'escriptura a mans de novel·la negra (ho va fer fa temps l'Andreu Martín), em va al cap les novel·les escrites entre Marc Artigau i Jordi Basté sobre el detectiu Albert Martínez ("Un home cau", "Els coloms de la boqueria", editorial Debutxaca), en les que es percep de forma clara dos estils d'escriptura molt diferents i en els que cada autor escriu un capítol. Amb Carmen Mola, no he tingut en cap cas aquesta sensació.
De fet, la seva identitat va romandre oculta des de la publicació de la primera novel·la ("La núvia gitana") el 2018 fins que van guanyar el premi Planeta el 2021 amb "La bestia" i a resultes del qual els tres autors es van veure obligats a desvetllar els seus noms. Després del premi Planeta, Carmen Mola ha publicat un quart lliurament de la nissaga de la inspectora Blanco ("Les mares"), que ara seria de lectura molt recomanable arran de la polèmica dels ventres de lloguer que ha desfermat la biòloga i televisiva Anna Obregón, la mare-àvia.
"La Bestia" es una novel·la al·lucinant que enganxa des de la primera pàgina. Escrita amb la mateixa tècnica utititzada per construir la sèrie de la inspectora Blanco (capítols trepidants de 3/4 pàgines) s'ambienta en el Madrid de l'estiu de 1834 en plena guerra carlista, en una ciutat on el còlera fa estralls entre la població, sobre tot, és clar, entre els més pobres.
De tot plegat, a més de la potència argumental, destaca la impressionant ambientació històrica i les descripcions quasi fotogràfiques del Madrid de meitats del segle XIX amb les diferències de classe entre els rics i els pobres. La novel·la cal llegir-la en Castellà, per la riquesa del vocabulari i les descripcions que s'hi fan. Un altre dels mèrits és la magnífica ubicació dels personatges en el contexte històric, social, religiós i del coneixement tan acurat de l'època, en tots els sentits.
El llibre el protagonitza un guardia real borni i un periodista enamoradís sempre a la cerca d'una notícia que li permeti guanyar-se una major reputació i viure amb més dignitat. Tots dos, amics de taverna i prostíbuls, es veuen involucrats en la investigació de la desapareció de nenes molt joves, que al cap de temps són trobades assassinades i cruelment mutilades, amb els seus braços, caps i cames desmembrats. Al terrible assassí, personatge alt amb pell de serp, segons els que diuen haver-lo vist, li han posat el sobrenom de "la bestia".
A la recerca de la veritat, se'ls unirà la veritable protagonista de la novel·la, una noia de 14 anys, Lucía, que cerca la seva germana desapareguda a contra rellotge, i de la que sap que l'han segrestat, per evitar que acabi esquarterada com les altres nenes, i un frare que té molta habilitat amb les armes.
Els girs argumentals són molt interessants i el final és més que inesperadament original. "La bestia" és un divertimento molt aconsellable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada