Les úniques referències que tinc del periodista Saül Gordillo, de 50 anys, són les de haver estat director de Catalunya Ràdio, un mitjà que escolto de forma habitual, entre el 2016 i 2022, i que més tard va entrar com a director del diari digital Principal de l'empresari Nicola Pedrazzoli (un empresari format a Mediaset propietari de 8TV, entre d'altres).
La setmana passada, dijous 26 de gener de 2023, Gordillo va declarar a la Ciutat de la Justícia, acusat d'una agressió sexual a una periodista i treballadora del diari digital Principal (de la qual Gordillo n'era el cap) durant la festa que va tenir lloc després del sopar de Nadal de l'empresa (1 de desembre de 2022) que va tenir lloc a la sala Apolo de Barcelona.
De la manera que han anat els darrers esdeveniments en matèria d'agressions sexuals, diria que el cas Dani Alves ha fet molt de mal a algunes ments. Sembla que podríem estar entrant en un perillós territori del "tot s'hi val" i de la barra lliure aprofitant la nova llei del consentiment en matèria de relacions sexuals (que òbviament, defenso a capa i espasa).
Ull, que ningú no malinterpreti el que escriuré a continuació. Hi ha proves força sòlides de l'agressió sexual del futbolista a una noia de 23 anys a la discoteca Sutton i fortes contradiccions en les diverses declaracions d'Alves, i per tant sembla del tot raonable -mantenint òbviament la presumció d'innocència fins que no hi hagi judici- que la jutgessa hagi declarat presó provisional sense fiança.
Sense ànim de voler sortir a defensar el periodista Gordillo (una persona sense cap antecedent ni denúncia per agressió sexual en tota la seva trajectòria professional), aquesta denúncia sembla del tot infundada i les imatges de les càmeres de seguretat de la sala Apolo, de gran nitidesa, on van tenir lloc els fets denunciats així semblen acreditar-ho. Ahir, escoltant el programa El Suplement de Catalunya Ràdio precisament, la periodista especialitzada en crònica negre i judicial Mayka Navarro, deia literalment a en Roger Escapa, que sense la presència de les càmeres, Gordillo "estaria compartint cel·la amb en Dani Alves".
La periodista del Principal va presentar la denúncia 23 dies després de la suposada agressió (1 de desembre de 2022) i les imatges (dues persones adultes flirtejant a la barra de la discoteca), refuten clarament les declaracions de la periodista denunciant, que pel que sembla, denuncia "tocaments per sota de la faldilla que interpreta com a una agressió sexual" que la van portar a sentir-se (literalment), en "estat de shock". Ambdues afirmacions, en les que la periodista es reafirma davant del jutge, són netament diferents del que mostren les gravacions, que segons la policia i les responsables de la discoteca, no han estat editades. Carles Monguilod, defensor de Gordillo diu "en 40 anys de professió mai havia vist unes imatges que tan clarament desmenteixin una denúncia".
Jo no he vist les imatges, però la Mayka Navarro, el criteri de la qual em mereix tota la confiança, opina igual que l'advocat Monguilod. Quines raons ocultes s'amagen sota la denúncia? Difícil de saber, i probablement no se sabrà mai, però de llarg, l'única víctima d'aquesta denúncia ha estat el propi Gordillo, que a més a més de l'escarni públic, ha estat acomiadat del Principal (algunes fonts -diari ABC -apunten a una trucada en aquest sentit del Ministeri d'Igualtat pressionant per a que el periodista fos acomiadat....).
I el que em sembla encara més lamentable és que dels molts periodistes que sí que han vist les imatges ningú (tret dels tímits comentaris de la Mayka Navarro) no ha sortit a defensar la innocència de Gordillo. Avui tothom neda i guarda la roba, no sigui que algú que defensi la innocència de Gordillo sigui esquarterat a Twitter, Facebook o Instagram.
Quan hi ha causa, hi ha causa, i si hi ha agressió sexual, tot el pes de la llei ha de caure sobre els agressors, però d'aquí a criminalitzar i acabar amb la carrera professional i fins i tot la vida privada d'una persona per flirtejar en una discoteca amb una companya de feina, hi ha una galàxia de distància.
Aquest cas em recorda el del malaurat Joan Oller, acusat d'abusos a l'Institut del Teatre de Barcelona, que va acabar acomiadat i humiliat -vaig escriure un article al blog al respecte arran de la seva mort- i amb dil·ligències arxivades per falta de proves.
Potser arribarà ben aviat el dia en que els homes haurem de sortir de festa acompanyats d'un advocat i haurem de redactar un contracte privat en cas de voler flirtejar amb alguna senyora o algun senyor. Com diu la saviesa popular, "entre poc i massa, la mesura passa".
Fantàstica entrada Jaume. Els periodistes últimament semblen haver perdut el nord. Aquesta notícia de la denúncia falsa al Sr. Gordillo m'ha fet molta ràbia, però no pels motius que pot ser pots imaginar. Ha creat un mar de fons molt tèrbol. Ha estat esbombada per la premsa, en un sentit comdemnatori al Sr Gordillo primer, i després en un silenci culpable tal, que provocarà un efecte col·lateral imprevisible: moltes dones s’ho pensaran molt abans de denunciar ( el 60% de les dones assassinades no havia fet denúncia prèvia). Aquesta denúncia, falsa segons sembla, i la seva publicitat, ( a part del mal que se li ha provocat al Sr. Gordillo ) fa un pas enrere enorme per a encoratjar a que les dones s’atreveixin a presentar una denúncia. Només una de cada quatre dones violades presenta denúncia. Per què tanta informació i tertúlies sobre una denúncia falsa?( que representa només un 0,01% de les denúncies que s'arriben a presentar). Recordem que només 1 de 4 denúncia. Per tant, sobre el total de dones violades, ( amb o sense denúncia presentada) quin, finalment, és el percentatge real de denúncies falses? Irrisori. I mentrestant, pàgines, programes de televisió i tertúlies dedicades a una denúncia falsa.
ResponElimina