El 22 de juny de 2022, el Tribunal Suprem dels Estats Units, format per 9 membres, 6 dels quals nomenats per presidents conservadors (i els 3 darrers pel president Donald Trump) va derogar la llei de l'avortament, legalitzada al país arran del cas Roe versus Wade el 1973. Aquesta sentència va obrir el camí al trencament de fet de la legalitat de l'avortament com a dret fonamental a tots els estats de la Unió i ha suposat la més important marxa enrerre dels drets civils de la història dels Estats Units.
Com estic escrivint aquests dies més que mai, l'ésser humà involuciona i la història i els drets civils corren el risc de fer passes enrere si els que ocupen el poder són mascles i a més a més són d'extrema dreta.
No em vam tenir prou fa pocs dies amb les declaracions de la senyora IDA (Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunidad de Madrid). Va dir a tenor literal la il·lustre pensadora: "También queremos reivindicar el papel del padre, que es una figura despreciada y perseguida. Hoy se criminaliza a todos los hombres por serlo”(...) "Se aprueban leyes que invierten la carga de la prueba. El hombre, el padre, el marido, ha de demostrar que no es culpable. En ocasiones, el papel queda relegado al de la madre, como si para ellos sus hijos no fueran igualmente importantes".
Aquests darrers dies, fent una passa més cap al despropòsit, la Junta de Castilla y León que governa el Partido Popular (Fernández Madueño) amb l'imprescindible suport de l'extrema dreta de VOX, que ocupa la vice-presidència de la Junta (Juan García-Gallardo), ha decidit intentar "traspassar" els límits de la legislació vigent a Espanya imposant unes normes aparentment d'obligatori compliment pels metges de la comunitat: obligar als doctors a oferir a les dones gestants que escoltin el batec del cor del fetus o veure una ecografia 4D del mateix. Seria un dels actes d'involució més bèstia que he vist des de l'adveniment de la democràcia el 1977.
Però pel que hem vist després no seria més que un globus-sonda...que dir barbaritats surt de franc (al menys als polítics). Vist l'enrenou que es va muntar, els del govern, especialment els del PP van "matisar" les seves declaracions i el president Fernández Mañueco ha hagut de sortir a desmentir el que el seu vice-president havia dit uns dies abans. Al final el més probable és que tot plegat quedi en foc d'encenalls, especialment després que el govern espanyol hagi advertit sobre la possibilitat de l'aplicació d'un 155 (que els Catalans coneixem prou bé).
El que més m'irrita de tot plegat és l'intent d'ús de la dona i del seu cos i dels seus drets com a arma llancívola de l'extrema dreta contra els socialistes. M'irrita pensar que aquests cavernícoles s'ho creuen. Es creuen amb el dret, en base a una pretesa superioritat moral, de decidir per les dones, com els Trumpistes. La concepció masculina, religiosa i moral del dret a la vida (i a la mort) de la que uns quants se n'atribueixen el dret a decidir, invocant principis religiosos i morals de molt dubtosa factura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada