El que no entenc de la Guerra d'Ucraïna

De la mateixa manera que molts membres del col·lectiu mèdic afirmen que la cirugia és el fracàs de la medicina, sóc dels que penso que la guerra és el fracàs del sentit comú i el triomf de l'avarícia i la hipocresia.

En el cas de la Guerra d'Ucraïna, que aviat farà un any que dura (i això que Putin afirmava que la "desnazificació" d'Ucraïna seria qüestió de dies o setmanes) i que no sembla que tingui perspectives de resoldre's aviat atesos els darrers esdeveniments coneguts (nou recrutament obligatori decretat pel govern rus i més enviament d'armes per part dels aliats occidentals a Zelenski), el més xocant per a mi és que aquesta guerra no quadra amb el progrés que han experimentat la gran majoria de les disciplines amb les que es confronta l'ésser humà al Segle XXI.

En un món on assistim -una mica perplexes i desconcertats- a la proliferació en tots els àmbits de les nostres vides d'una Intel·ligència Artificial cada vegada més sofisticada i "humana", d'una globalització i immediatesa de les comunicacions mundials, de grans progressos en medicina, software o realitat virtual, per a posar només alguns exemples dels camps del coneixament en els que el Sapiens avança a passes de gegant, estem també vivient en paral·lel una guerra absolutament convencional, en el sentit més ample de la paraula.

Efectivament, a Ucraïna hi ha una veritable situació de "guerra de trinxeres" i avançaments i retrocessos per part de tropes d'infanteria com les que els llibres d'història ens poden explicar sobre la Primera Guerra Mundial, que va tenir lloc entre 1914 i 1918, és a dir, fa més de 100 anys.

I aquesta guerra també està prefigurada per d'altres esquemes clàssics de guerres que ens recorden també el que hem llegit de la Segona Guerra Mundial, com per exemple el protagonisme absolutament preeminent que tenen armes de guerra convenicional (que hom diria gairebé del passat) com ara els tancs. 

Aquesta setmana que acabem el protagonisme a les notícies ha estat el famós acord (l'autorització per part del país fabricant que és Alemània) per a enviar a Ucraïna...tancs Leopard, fabricats per Alemània o a d'altres països amb la corresponent llicència. O també tancs Abram nord-americans i els Challenger britànics. 

Sense conèixer els detalls d'aquesta guerra en profunditat, sorprèn la instistència de Zelenski i part dels seus aliats amb l'enviament dels famosos Leopard. Aquest carro de combat va veure la llum l'any....1969, és a dir, és gairebé tan vell com jo. Un tanc desenvolupat fa 53 anys ha de canviar l'esdevenir de la Guerra d'Ucraïna? De debò? Em costa molt de creure. 

Com també em costa d'entendre la desmesurada reacció dels russos quan finalment han vist que l'exercit ucraïnès es reforçarà amb aquests tancs. Els experts en tàctica militar afirmen que aquests carros de combat podran trencar les defenses russes que es veuran en breu reforçades pels nous soldats de lleva del nou recrutament obligatori que ja ha comançat a tot Rússia.

Soldats de lleva? Infanteria? Trinxeres? Quan gairebé tothom pensava que les guerres convencionals i els fronts de guerra i els camps de batalla s'havien pràcticament extingit i s'havien sustituït per atacs terroristes indiscriminats i respostes sel·lectives amb missils disparats des de drons teledirigits per un operador amb un joystick des d'una base militar a Denver, Colorado, resulta que no, que la guerra convenicional ha tornat en plenitud.

Aquesta Guerra és una ferma constatació que hem fet una gran passa enrere com a éssers humans. Això d'Ucraïna no deixa de ser una altra confirmació (una més) que la humanitat avança involucionant a marxes forçades, en un món (el de l'1% que pren les descisions i fa els diners, en detriment de la resta dels habitants del planeta) en el que els fabricants d'armes convencionals en freguen les mans mentre pugen les accions de les seves empreses, i somriuen feliços entre glopada de fum de Cohiba i xarrups de champagne Louis Roderer cristal brut 1990.