Populisme fiscal

Al debat sobre l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles de maig de 1932, el polític i pensador Ortega y Gasset, diputat a les corts pel partit "Agrupación al servicio de la República", es va oposar tant com va poder a l'aprovació del mateix i va encunyar la famosa expressió del "problema catalán". Extracto a continuació una petita part de la seva intervenció: "¿Qué diríamos de quien nos obligase sin remisión a resolver de golpe el problema de la cuadratura del círculo? Sencillamente diríamos que, con otras palabras, nos había invitado al suicidio. Pues bien, señores; yo sostengo que el problema catalán, como todos los parejos a él, que han existido y existen en otras naciones, es un problema que no se puede resolver, que sólo se puede conllevar, y al decir esto, conste que significo con ello, no sólo que los demás españoles tenemos que conllevarnos con los catalanes, sino que los catalanes también tienen que conllevarse con los demás españoles...".

Aquell Estatut, redactat a Núria i refrendat a Catalunya en referèndum el 1931 (masculí perquè aleshores les dones encara no podien votar) per un 99% dels votants (hi va participar un 75% del cens i es van presentar a més a més 400.000 signatures a favor per part de dones) va ser retallat (hi van passar el ribot, com a l'estatut de 2006 ho va fer el Tribunal Constitucional en sentència del 2010) i el mateix Ortega va acabar impulsant la idea d'un estatut per a totes les regions i nacionalitats d'Espanya, en allò que molts més anys més tard, durant la malanomenada Transición política espanyola, es va anomenar el "Café para todos" i tenia la clara -i única- pretensió de diluir la singularitat de Catalunya.

Després de tot el que ha passat en relació a Catalunya des de 2006 és ben evident que el "problema Catalán" al que també es va referir Ortega y Gasset com a "la cuadratura del círculo" (precisament perquè la cuadratura del cercle és impossible).

I la mostra més evident la tenim en el lamentable espectable que han proporcionat els líders del Partido Popular respecte a l'abolició de l'impost de donacions i succesions i patrimoni a Andalusia, amb el president de la Junta, el senyor Moreno Bonilla, fent una crida explícita als empresaris catalans de major poder adquisitiu a empadronar-se a Andalusia perquè a més a més de rebaixar-los la factura fiscal, a Andalusia no s'independitzaran mai d'Espanya "porqué somos orgullosa parte de España". Sembla que fins i tot tenen la intenció d'obrir una oficina a Barcelona per a promocionar-ne les bondats. Vaig haver de veure personalment les declaracions d'aquest personatge perquè no em podia creure el que havia llegit en premsa. Després s'hi va afegir el president de la Junta de Galícia.

No m'estranya que el "problema Catalán" estigui enquistat. Els extremismes no paren d'alimentar-lo. 

L'anticatalanisme no ha deixat d'existir mai. L'espanyolisme ranci no ha parat de manifestar-se des de la restauració de la democràcia el 1975. Ho va fer aquell producte creat des d'un laboratori i pagat per l'IBEX 35 que es va anomenar "Ciudadanos" (del que podem afirmar sense risc d'equivocar-nos que en breu descansarà en pau), i ho segueix atiant una part de l'espanyolisme més ranci encapçalat pel Tribunal Constitucional i una bona part de l'estament judicial, però també per Vox i -sense gaire dissimul- pel Partido Popular i part del Partit Socialista (els barons gerontocràtics, tipus Felipe González o Rodríguez Ibarra).

Al populisme fiscal de la comunitat de Madrid (Ayuso, libertad) -avui a la portada de La Vanguardia hi ve a mitja pàgina la notícia de que Madrid concrenta el 65% de les grans fortunes d'Espanya- s'hi han afegit els de Galícia i Andalusia.

Que a Andalusia, gran receptora de fons de solidaritat (als que Catalunya hi contribueix de forma molt directa) i amb un PIB per càpita d'uns 17.000 Euros (Madrid 32.000 i Catalunya 28.000) es practiqui una política de "dumping" fiscal amb crida oberta i explícita als empresaris catalans a empadronar-se a Andalusia, em sembla d'un desvergonyiment de jutjat de guàrdia. És senzillament fer trampes amb fatxenderia. Però ja se sap, tot allò que va contra els catalans dóna vots fora de Catalunya. Tots recordarem el trist "A por ellos" de finals de Setembre de 2017, en els comiats a alguns dels dispositius de la polícia nacional per evitar el referèndum d'autodeterminació de 2017. 

I això alimenta de retruc els discursos d'exaltats de Junts per Cat com la Laura Borràs, atiant el foc i fent que les flames siguin més grans en comptes de més petites. Escriu avui a l'Ara en Toni Soler: "El que ha fet Moreno Bonilla amb la seva invitació als catalans rics no només és classista, no només és de dretes, sinó que és, abans que res, una nova incitació a la catalanofòbia, que és un dels motors polítics i electorals del PP".

No puc sinó donar-li la raó.