Les exèquies de la reina Isabel II d'Anglaterra van acabar ahir per fi, després d'onze dies en els que fins i tot el més desconnectat dels mortals ha quedat empatxat de monarquia britànica i d'una cerimònia que va ser rigurosament planificada per la monarca ara traspassada.
Tot plegat fa una pudor d'arna difícilment suportable per als ciutadans "normals", dels quals excloc aquells admiradors devots del anacronisme que suposa una monarquia que continua fent profusió de distància amb el poble que no l'ha votat, d'opulència extrema i de protocols, usos i costums que tal vegada serien apropiats pels segles XVIII i XIX però que, analitzats objectivament, provoquen una mica/força repulsa en ple segle XXI, al menys així és com em sento jo.
Òbviament com més de dretes i com més ric, més probabilitat hi ha de sentir-se atret per la màgia antigua, quasi cinematogràfica, de la posta en escena de casaments, enterraments i coronacions règies. Però també les classes més populars senten una certa predisposició a l'emmirallament i a l'admiració acrítica d'uns personatges pintorescos que van de recepció en recepció, de festa en festa i de vestit de gala a vestit de gala, i als que possiblement voldrien semblar-se. La BBC ha fet una cobertura extraordinària de l'esdeveniment, fins a nivells de patetisme, com ara que tots els i les periodistes acreditats per a cobrir l'esdeveniment, havien de vestir rigorosament de negre.
Ho hem vist moltes vegades. La televisió i les mal anomenades "revistes del cor", d'entre les que, a terres hispanes ha destacat per damunt de les altres la revista "Hola" amb el seu històric redactor en cap Jaime Peñafiel, han estat instruments d'exalçació monàrquica, o la seva homònima britànica "Hello" (també "Lecturas" o "10 minutos" per citar-ne les més ràncies.) En destacaria la cobertura informativa del casament de l'actual rei del Regne Unit, Carles d'Anglaterra amb Diana Spencer, o el casament de Felip VI amb Letizia Ortiz, o l'enterrament de la mateixa Diana. Només a títol d'exemple i entrant avui mateix a la portada de l'edició digital de l'"Hola" podem veure que hi ha la pestanya "Casas Reales" i que la primera part només parla de la reialesa.
Si agafem les pàgines de la premsa conservadora, "La Razón" fins i tot analitza per què el cadàver de la reina va ser portat (estirat) per 98 "mariners" en comptes de per cavalls. L'absurd esdevé notícia. Quina justificació periodística hi ha en una cobertura més que exagerada de la mort d'una cap d'estat de 96 anys durant onze dies, amb un cadàver passejant-se per llarg i l'ample del Regne Unit? Jo objectivament diria que cap, però com diu la dita "Doctors té l'Església".
Deu ser que la decadència britànica és un fet que es ve produint a poc a poc, i que el Regne conserva encara part del seu anacrònic "glamour", perquè la seva diplomàcia ha tingut la capacitat de convocar i aconseguir la presència de 500 representants de pràcticament tot el món, entre cases reals i caps d'estat. Tal vegada perquè a molts mortals els agrada pensar que qualsevol temps passat va ser millor.
De motius pel morbo col·lectiu no n'han faltat, des del material amb que està fet el taüt o les hores de cua que molts estoics ciutadans britànics han hagut d'aguantar per a poder acomiadar-se de la reina. Però per morbo, el de la sempre peculiar premsa espanyola que ha sucat pa al caprici del protocol britànic de posar junts rei espanyol, emèrit, reina espanyola i emèrita. Les fotos que han transcendit són un veritable poema gràfic. La reina Letizia al costat del seu sogre, fa la mateixa cara d'estrenyiment que tindria una persona que fa 3 dies que no va de ventre. Farreras a "La Sexta" ja especulava en com serà l'enterrament de l'emèrit, i si serà un funeral d'estat o no...
Tanta pudor de resclosit em provoca arcades de tal magnitud que he de reconèixer que és un espectacle televisiu i multimèdia que he seguit tan poc com he pogut, com moltes i molts de la meva generació.
De tot el que he llegit en premsa aquests dos darrers dies, em quedo amb un dels articles de portada del diari "El Punt Avui" que porta per títol: "Anacronisme majestuós. Elisabet II enterrada onze dies després de morir". No hi podria estar més d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada