Hi va haver un temps quan només es parlava, eufemísticament és clar, de "fer un pas al costat". La desafortunada expressió la va popularitzar l'Artur Mas al gener del 2016 per exigències de la CUP (fins alehores jo no l'havia sentit a dir mai, i dubto que nigú la fes servir, almenys de forma global).
Aleshores aquell "pas al costat" va portar Puigdemont (un alcalde que va assolir el seu límit de competència) a la presidència de la Generalitat i una muntanya de problemes i despropòsits per a Catalunya i els Catalans que encara avui dia arrosseguem, però això és tota una altra història, de final no pas precisament feliç.
Confesso que encara avui, malgrat estar curat de tot espant, em costa d'entendre l'estupidesa de no dir les coses pel seu nom. Això de "traspassar" (quan tota la vida s'ha dit morir), "donar a llum" (per parir), centre penitenciari (per presó) i d'altres correccions polítiques o religioses em posen més aviat neguitós. La de "pas al costat" (plegar, dimitir o fotre el camp) és encara més de jutjat de guàrdia. Directament em provoca arcades.
Dit això, darrerament s'ha posat de moda, a l'argot futbolístic de Can Barça, l'eufemisme de l'"activació de palanques".
Ara, de la venda precipitada de patrimoni se'n diu, ras i curt, "activació de palanques econòmiques". A mi, que això ho digués un personatge mediocre, sinistre i impresentable com en Josep Maria Bartomeu, el principal artífex de la ruïna del Club, encara ho podria mig entendre, però que ho faci en Jan Laporta, francament, m'emprenya una mica més.
El Barça s'està venent el patrimoni com a conseqüència de la nefesta gestió econòmica de l'anterior junta directiva, que ha arruïnat el Club, i això és tan clar com el canvi climàtic o que avui és divendres.
El que em sobta de tot plegat, però, i això no té res a veure ni amb els eufemismes ni amb les "palanques", és el fet que la política juga un paper molt important en tot aquest embolic en el que el Barça s'ha vist abocat.
El mateix organisme que avui, divendres 12 d'agost, un dia abans de començar la lliga masculina espanyola de futbol, no ha pogut inscriure encara a 5 futbolistes del Barça (entre els quals Lewandowski i Rafinha) perquè La Liga ha de comprovar que el Club compleix les condicions de "Fair Play" en relació als límits salarials (el que paga als seus jugadors respecte dels seus ingressos), i que defensava fa uns mesos que si el Barça s'avenia a la venda col·lectiva dels clubs espanyols d'un percentge de drets televisius no hi hauria cap problema per inscriure tots els jugadors del Barça, Messi inclòs, que aleshores representava un 40% de la massa salarial del Barça.
Així doncs, si el Barça s'avenia als desitjos de Tebas (venda de drets televisius a DAZN i renuncia a la creació d'una superlliga europea al marge de la UEFA), amb un ingrés d'uns 280 milions d'euros, dels quals només un 75% es podrien fer servir per a complir els criteris de la massa salarial, tots els problemes per inscriure jugadors s'esvaïen, ara, que ja no hi ha en Messi, i que les vendes de patrimoni i el patrocini de Spotify, han generat ingressos que suposen com a mínim 3 vegades aquesta quantitat, ara doncs, tenim greus problemes per inscriure 5 jugadors.
Les diferents vares de mesurar contribueixen a la creació d'eufemismes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada