Els semiconductors, dels que tothom parla darrerament, són elements que en funció de diverses variables poden comportar-se com a conductors elèctrics o com a aïllants, i els principals en són el silici, el germani o el carboni. Els semiconductors, cada vegada més presents a la indústria, són el principal component en la fabricació de xips i micro-xips, imprescindibles avui en dia per a la fabricació de smartphones, automòbils, aparells electrònics i armes, entre d'altres.
I aquí és on rau el problema: el 90% d'aquests semiconductors de fabricació massiva (els anomenants de "5 nanòmetres") es fabriquen a Taiwan, en concret en una empresa que es diu TSMC (Taiwan Semiconductor Manufacturing Corporation). Als Estats Unit, que sí que fabriquen xips i micro-xips (a l'igual que a la Unió Europea) no tenen ni una sola fàbrica de semiconductors, ja que fa anys aquesta indústria es va deslocalitzar a l'Àsia. Per això, si la Xina envaís Taiwan i tallés de sobte el fluxe d'exportacions de semiconductors cap als Estats Units, la indústria i la seguretat nacional d'aquest país es podrien veure seriosament amenaçades. També les de la Unió Europea.
Als Estats Units i a Europa es fabriquen xips i micro-xips, però més del 85% de la producció mundial d'aquests components electrònics bàsics els fabriquen empreses a Taiwan i Corea del Sud.
Per això, en aquest context, no vaig entendre en absolut la visita de la senyora Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, a Taipei la setmana passada. Segurament hi ha moltes qüestions de geopolítica que els humans mortals no coneixem i per tant, no disposo de la informació per a jutjar l'actuació de la senyora Pelosi, però per dir-ho en llenguatge "castís", a Madrid postulen: "blanco y en botella, leche". No sé com acabarà tot plegat però el risc d'arribar a un punt de no retorn, si no es va acabar tocant, jo diria que hi va ser molt a prop.
Als USA, conscients d'aquesta limitació des de fa temps, un grup de senadors del partit republicà i el demòcrata van negociar l'estiu passat una llei, anomenada "Llei de Xips i Ciència", que inclou 52.000 milions de dòlars per a promoure la indústria domèstica de semiconductors, per tal de poder competir en aquest àmbit de tu a tu amb la Xina. Aquesta llei està pensada per oferir a la indústria local els subsidis que altres països ofereixen als fabricants de semiconductors (entre d'altres Corea del Sud, Xina, Japó, l'Índia i Alemània).
El problema però és que és que les diferències entre polítics han endarrerit l'aprovació d'aquesta llei fins aquesta setmana i s'ha perdut un temps preciós si finalment les tensions amb la Xina s'agreugen.
Sigui com sigui, aprovada la llei, els moviments entre les grans corporacions, totes en avançat estat de gestació, comencen a sortir de l'armari. Un exemple és l'anunci avui d'un dels més grans fabricants del món, Micron Technologies, que acaba d'anunciar una inversió pels propers 8 anys de prop de 40.000 milions de dòlars per a fabricar semiconductors als Estats Units.
De forma similar, TSMC està construint una nova fàbrica a Arizona (inversió de 12.000 milions de dòlars per a fabricar xipxs de 5 nanòmetres al 2024), i Samsumg va anunciar fa poc que està invertint 17.000 milions de dòlars a Texas amb l'objectiu d'arrencar la producció massiva de semiconductors també el 2024.
De vegades, les tensions i les crisis contribueixen a trencar monopolis, i en aquest sentit afavoreixen la competència mundial, però si finalment Xina decidís envair Taiwan, tal vegada el món occidental entraria en una crisi industrial i de seguretat militar de molt imprevisible pronòstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada