És força probable que alguns dels paradigmes amb els que havíem crescut els de la nostra generació, els anomenats "baby boomers" i les generacions posteriors, estiguin canviant de forma irreversible degut a l'acceleració dels efectes i conseqüències del canvi climàtic (ja ben presents al Planeta) i la situació de crisi energètica provocada per la invasió russa a Ucraïna.
Efectivament, ens hem fet grans sota la premisa d'un creixement infinit basat en energies fòssils molt barates i pràcticament inesgotables (un barril de petroli mai va costar més de 25 dòlars fins l'any 2003 i va assolir el preu màxim l'any 2008, uns 140 dòlars per barril per a tornar-se a situar sobre els 25 dòlars durant el "lockdown" provocat per la pandèmia de coronavirus a nivell mundial).
La guerra a Ucraïna i les amenaces de Rússia de deixar Europa sense gas i petroli com a represàlia a les sancions econòmiques imposades per la Comunitat Occidental han generat una situació d'alarma gairebé global entre la ciutadania europea i els nostres governants -sempre improvisant i anant a remolc de la situació- ens estan preparant per a una tardor i hivern de veritable drama èpic.
I això no només a Espanya sinó a tota Europa. Que els ho preguntin sinó als alemanys, tan savis ells, que van ser incapaços d'interpretar l'impacte potencial per a la seva economia basada en la importació de combustible fòssil barat, que l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 podria arribar a tenir. Miopia de curt termini. Com diu la dita: "a tot arreu se'n fan de bolets, quan plou".
Potser no són tan males notícies, en el fons. Potser fins i tot ens obligaran a un saludable canvi d'hàbits. Com diu la publicitat cervesera: hi ha d'haver una altra manera de viure. Però de debò, no d'anunci de televisió i Instagram.
Un bon amic em recomanava llegir avui l'article de Josep Martí Blanch a La Vanguardia que es titula "Estalvieu energia! Estem en guerra" que bàsicament ve a dir que els nostres governants ens estan preparant per si la situació a la tardor i hivern s'escalfa (en sentit figurat, òbviament) però només per interessos exclussivament polítics. N'extracto la conclusió: "els polítics alemanys, italians, espanyols, francesos i d’altres caminen, governants i oposicions, amb la calculadora a la mà mirant d’encertar en cada moment quin és el llindar de dolor de les seves poblacions, bé sigui per no perdre el Govern si es té, bé per arribar-hi si s’és oposició".
Com que és del tot evident que no podem comptar per a res de seriós amb els polítics, ens haurem d'espavilar de forma individual i col·lectiva.
Tal vegada aquesta situació indesitjada ens faci tocar de peus a terra d'una vegada per totes i retornem a postures de sentit comú, de quan la meteorologia es comportava com era d'esperar i un any es dividia climàticament en quatre estacions (que s'han vist reduïdes a dos des de fa ja uns anys, degut a la catalització dels efectes sobre el clima provocats per una activitat humana desbocada).
En poso un exemple pràctic que tots hem viscut (i vivim) a casa nostra però els que anem amb certa freqüència als Estats Units patim més que aquí a Europa. El dissabte passat estava fent escala a l'aeroport d'Atlanta (el més gran dels Estats Units) i literalment em pelava de fred. El més paradoxal és que molta de la gent que hi havia a la terminal (preparada com a conseqüència d'experiències prèvies) anava amb màniga llarga o jaqueta i només uns pocs despistats i/o ingenus -entre els que m'incloc- amb màniga curta i pantaló curt.
No exagero si dic que la temperatura interior devia rondar els 20 graus. Una cop dins l'avió que ens tornava a Barcelona (on també feia una fred de boig) em vaig haver d'embolicar amb la manta que et trobes al seient per a recuperar la calor corporal. Als Estats Units això no és l'excepció sinó la regla a edifici públics, centres comercials, supermercats i restaurants on cal anar amb jaqueta a l'estiu i pràcticament amb samarreta de tires a l'hivern ja que la calefacció la posen a no menys de 30 graus. Diu Martí Blanch, amb més raó que un sant que, haurem de restaurar l'hàbit d'anar a treballar a l'hivern amb roba apropiada i (...) deixarem de fer l'idiota sopant al desembre en terrasses amb estufes.
La situació que estem patint des de fa uns anys amb l'acceleració i l'increment de freqüència d'incidents climàtics extrems (sequeres, inundacions, tifons, tornados,erupcions volcàniques) i una més que probable escassetat d'energia fòssil barata ens ajudaran, tal vegada, a restaurar els hàbits tan saludables que els nostres avis i els nostres pares sàviament ens havien inculcat (i que durant els darrers anys havíem oblidat del tot): apagar el llum en sortir d'una habitació, tancar les aixetes quan ens rentem les dents, dutxar-se amb racionalitat i no pas tres vegades al dia, i posar la calefacció sense haver d'anar en màniga curta a dins a casa.
Però això, és clar, succeia quan erem pobres -i teníem seny- i el paradigma del creixement perpetu i el consum desfermat no s'havien instal·lat a les nostres vides. Segurament renovar l'armari diverses vegades l'any no sigui un hàbit que els poguem permetre, en un futur a curt termini. Tal vegada aviat "només" hi haurà una altra manera de viure.
Potser aquest bany de realitat ens ajudi a obrir els ulls de forma col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada