L'homicidi aquest cap de setmana passat d'un venedor ambulant nigerià a la ciutat italiana de Civitanova Marche, població turística de la costa del mar Adriàtic, a mans d'un ciutadà italià de 39 anys, és un fet que m'ha deixat corprès. No només perquè es va produir a plena llum del dia i en un lloc molt cèntric d'aquesta ciutat (que pertany a la regió de les Marques, governada per l'extrema dreta de "Fratelli d'Italia"), sinó perquè el fet va succeir davant la gairebé total indiferència dels testimonis. L'assassí té antecedents penals i pel que ha transcendit un historial de problemes psiquiàtrics.
A la desraó, s'hi afegeix l'ignomínia de marat un ésser humà com si fós un gos rabiós. I el que és pitjor, ens hem tornat infiderents a la barbàrie, a la incivilitat.
Aquest fet tràgic m´ha fet recordar una imatge que encara ara tinc gravada a la retina, que va ser portada de molts diaris en el seu dia, que reprodueixo a continuació, i que és la d'una parella de banyistes en una platja andalusa, el setembre de l'any 2000, que amb total indiferència contemplaven el cadàver d'un ésser humà que va morir ofegat intentant sortir del seu infern.
O l'assassinat de George Floyd el maig del 2020 a mans de la policia de Minneapolis, que hagués quedat amb tota probabilitat impune si no hagués estat per l'esclat social que aquest fet va provocar.
O el més recent incident d'intent massiu d'assalt a la tanca de Melilla per part de subsaharians (sudanesos) a finals del mes de juny, que va acabar oficialment amb 23 morts (37 segons les ONG marroquines) abatuts de forma injustificable per la gendarmeria marroquina amb el "placet" indirecte del govern espanyol. Les paraules de Pedro Sánchez van ser exactament: "Fue un ataque a la integridad territorial de nuestro país, de una manera violenta. (...) La gendarmería marroquí trabajó coordinadamente con los agentes españoles para repeler este asalto tan violento". Com no podia ser d'altra manera, la culpa sempre és dels altres, i Sánchez, un supervivent nat, ho té clar: "Si hay un responsable de todo lo que ha sucedido en esa frontera son las mafias que trafican con seres humanos".
En fi, si això és el que diu l'esquerra, el "gobierno más progresista que ha tenido España", no vull ni pensar quines haguéssin estat les declaracions de Núñez Feijóo o Santiago Abascal.
I aquest és el gran problema. En un món cada vegada més polaritzat i individualista, els valors ètics són substituïts pel curterminisme que marca la política, que acaba induint comportaments col·lectius gens compatibles amb un món de principis ètics. Només compta fer més diners, o tenir més poder; encara que pugui semblar una reducció simplista, en el fons no hi ha gaire més principis que presideixin els avui en dia els actes del polítics i de moltes empreses.
A Itàlia, després de la recent dimissió del primer ministre Dragghi, s'han convocat unes eleccions generals pel 25 de setembre que, segons els sondejos, podria guanyar l'extrema dreta de "Fratelli d'Italia" (partit polític escindit el 2012 del partit neofeixista "MSI" que pren el seu nom del primer vers de l'himne nacional italià). Sort que l'himne nacional espanyol no té lletra (allò de la Marta Sánchez va ser una broma de mal gust, que començava amb "Vuelvo a casa, a mi amada tierra"), però de ser així probablement VOX es diria avui "Arriba España" (primer vers de la lletra extra-oficial de l'himne del falangisme espanyol del Segle XX, diria que escrita per l'ultradretà José Maria Pemán).
El panorama a curt termini és veritablement desolador. En un moment en què el canvi climàtic ha deixat de ser una notícia de la irreversibilitat d'un futur a curt o mig termini de seguir amb el nivell actual d'emissions, per una realitat que ens afecta ja de forma global a nivell planetari avui, se'ns presenta un futur en el que haurem de tirar de més energies fòssils degut a la guerra d'Ucraïna i la dreta extrema i l'extrema dreta -en general negacionistes del canvi climàtic i de principis fonamentals de la carta de drets de les Nacions Unides- semblen tenir més racolzament que mai, i el que és pitjor, el suport de la classe mitja baixa i baixa que habitualment havia votat a l'esquerra però que desesperada per la situació de precarietat que envolta a molts, escolta els cants de sirena de populismes barats i curt terministes com els d'Abascal, Marine Le Pen o la líder de Fratteli d'Italia de Georgia Meloni.
Només per fer-se una idea de com pensa aquesta gent, els deixo tastar unes declaracions de Meloni respecte de la immigració: "Itàlia ha de repatriar els immigrants de nou cap als seus països i després enfonsar els vaixells que els rescatarien".
Aquest és el nivell. I l'ètica? Doncs ni hi és ni se l'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada