Ministeris inútils i plagis evitables

Per a l'Adrià. El més gran seguidor de "Reflexions de Taverna"

Recordo que fa uns anys, corria la primavera del 2009, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, dirigit aleshores per Dolors Batallé (ERC, càrrec òbviament polític), en una campanya promocional del centenari de la Costa Brava (i de retruc del Fòrum Gastronòmic de Girona) amb l'edició de 30.000 exemplars, a més a més de la campanya publicitària pròpiament, va aixecar un gran rebombori per la utilització d'imatges falses (no manipulades, però sí falses) en el material promocional que va editar. 

En concret, es van utilitzar tres fotografies que no corresponien a cap indret de la província de Girona (era quan es començava a promocionar la marca Pirineu de Girona-Costa Brava, vaja un "mar i muntanya"). Dues de les fotografies, de platja, il·lustraven les meravelles de la costa que va batejar Ferran Agulló el 1908, però,...ai las! no es tractava pas de fotografies de Castell ni de Port Lligat, es van utilitzar, ni més ni menys, una imatge d'una platja de les Bahames, i una altra de Perth, Austràlia. Quant a la promoció de l'activitat de neu, les pistes de La Masella van ser substituïdes per una atractiva fotografia d'un indret de neu del Canadà. Ho va descobrir La Vanguardia, i recordo que van fer una campanya molt agressiva en contra del Patronat. 

No cal que els digui que a resultes d'aquell incident no va dimitir ni el Tato. Es va intentar donar explicacions que no van convèncer ningú, al menys no a mi, i ni tan sols es va rescindir un altre encàrrec a la mateixa empresa responsable del fiasco, per fer el pla de comunicació del Patronat.

El que més m'incomoda de tot plegat, no és tant l'error, que es pot produir, sinó la nul·la capacitat per part d'aquella administració d'auditar el producte per tercers per evitar precisament situacions com la que es va generar. Gestionar diner públic té un component addicional de responsabilitat, és diner que paguen tots els ciutadans però que no tenen la capacitat de decidir com s'utilitzen, per això la rendició de comptes és sempre important, però quan es cometen errors, encara més. 

Tot això m'ha vingut al cap en llegir com les xarxes socials bullen arran de, aquesta vegada sí, la manipulació intencionada de fotografies de dones en una campanya del Ministerio de Igualdad del govern més progressista de la història d'Espanya. Aquesta vegada, La Vanguardia també ha publicat l'escàndol, però cuiosament, a diferència del que va fer amb el Patronat de Turisme, el tracta benèvolament, titllant-lo de (literal): "Un fiasco benintencionat". La campanya del Ministerio porta per nom "El verano también es nuestro" i en el cartell promocional hi apareixen 5 senyores en una platja que, diguem-ne, no correponen al prototip de bellesa a l'ús, ara en diuen eufemísticament "cossos no normatius" (tres són grasses  i a una li falta un pit, de la cinquena no sabria dir on rau la "diferència")...

Doncs resulta que l'empresa Arte Mapache, a la que es va encarregar la campanya, va utilitzar fotos d'Instagram d'aquestes senyores, sense demanar-los permís i al cim, manipulant la seva fotografia. El cas de la cinquena noia, que no entenia, és absolutament palmari. En realitat a la noia li falta una cama però ella no ho viu, òbviament, com a motiu de vergonya, sinó amb la més absoluta normalitat.

Jo no sé què hi ha i què no de benintencionat en la utilització d'imatges sense permís i en la manipulació de les mateixes. Naturalment, les senyores s'han queixat i ja han dit que interposaran les corresponents denúncies. No només s'han malbaratat recursos públics sinó que a més a més s'hauran de pagar indemnitzacions a les persones afectades. Per no parlar del desprestigi mundial en el que ha caigut el Ministerio de Igualdad.

Una vegada més, un cas de jutjat de guàrdia, que demostra com en moltes ocasions, els polítics, no només malbaraten recursos públics (segur que no ho farien si els diners fossin seus), sinó que acredita també la manca de capacitat dels que gestionen aquests recursos. 

Com és possible que es pugui publicar una campanya com aquesta, sense filtres ni verificacions en un món digitalitzat i instantàni com el del planeta en el que vivim? No hi trobo cap explicació raonable, tot i que estic segur que els responsables polítics de la campanya del Ministerio debien estar més que cofois.

Òbviament, dubto que dimiteixi ningú ni que hi hagi conseqüències polítiques, però no m'estranya gens ni mica que aquesta carnassa acabi donant rèdit polític a la dreta i l'extrema dreta. 

No sé ben bé per a què serveix ni quines funcions tan imprescindibles fa el Ministerio de Igualdad (atenció, no qüestiono la igualtat, que és un principi que hauria de ser universal però que malauradament tots sabem que no ho és, sinó amb com es gasten els diners públics), però una visita al seu web (https://www.igualdad.gob.es/Paginas/index.aspx) deixa perles com aquestes: 

• Irene Montero: "El orgullo LGTBI hace de España un país mejor, más libre y democrático".
• El Ministerio de Igualdad presenta el cartel "Crecer con Orgullo" para visibilizar la diversidad.
• Igualdad presenta el "Estudio sobre las necesidades y demandas de las personas no binarias en España".

En fi, no sé si és que em faig gran, però jo assignaria recursos públics a d'altres actuacions més prioritàries des d'un punt de vista social com per exemple, sense anar gaire lluny, a paliar la pobresa energètica. 

El senyor Núñez Feijóo i el senyor Santiago Abascal deuen estar salivejant mentre es freguen les mans amb fruició abans d'anar-se'n de vacances.