Enmig de la impunitat informativa que atorga el fet que des de fa una setmana totes les notícies de premses, ràdios i televisions estan centrades en la cobertura de la guerra d'Ucraïna, la fiscalia espanyola ha trobat el moment adequat, el tempo perfecte, per a l'arxivament de les causes obertes per defraudació fiscal, per part del Borbó fugit.
Res no succeeix per casualitat, i quan es tracta dels estaments més elevats de la casta espanyola, encara menys. Fiscalia ha trobat el moment adequat per a la publicació dels decrets d'arxivament: entre la crisi del PP i la invasió d'Ucraïna. A la meva propera vida, com diria en Lluís Gavaldà de "Els Pets", Jo vull ser rei. I com resa la primera estrofa: "jo vull ser rei/ser per collons cap de l'estat/tenir-ho tot fet/només per ser fill de papà" (Franco, jo hi afegeixo).
L'arxivament de la fiscalia, que es fonamenta en dos principis, la prescripció i la inviolabilitat (durant el periode en que Joan Carles I va ser rei) va acompanyat d'un decret que no està exempt però d'una minuciosa descripció dels delictes fiscals que aquest personatge va cometre contra la hisenda espanyola durant anys.
Els delictes prescrits minuciosament relatats per la fiscalia (i aquesta minuciositat encara fa més mal), estan relacionats amb el fet fonamental de no declarar a l'AEAT donacions que van implicar un increment patrimonial que havia d'haver estat declarat però que es van dipositar en comptes de fundacions opaques a Panamá, Jersei o Suïssa. Només entre 1995 i 2004, en dos "trusts" no declarats va acumular donacions per import de 15 milions d'euros, als que s'ha de sumar la quantitat de 100 milions de dòlars procedents d'una donació del rei d'Aràbia Saudí d'aleshores. I del pagament de despeses de viatges del rei per part d'empresaris "amics" per valor de diversos milions de dòlars. I el que no sabem...i no sabrem mai.
El menys exemplaritzant d'aquest cas però, és que la impunitat amb la que aquest personatge ha delinquit, si l'hagués comès qualsevol altre ciutadà s'hagués enfrontat amb penes de delicte fiscal que a qualsevol altra persona l'hagués conduït de dret a la presó i a unes sancions econòmiques d'un import exorbitant.
Un cap d'estat defraudador que se'n surt amb total impunitat és efectivament un exemple molt dolent per a la institució de la monarquia en particular però per a les institucions de l'estat espanyol en general. Molts recordem els discursos de la Nit de Nadal en els que Joan Carles de Borbó, en particular en moments de crisi econòmica que castigaven fortament bona part de la classe treballadora de l'estat, demanava exemplaritat, esforços i sacrificis. Exactament el contrari del que ell feia.
I encara hi ha qui es pregunta si aquest delinquent (moralment ho serà sempre, amb o sense arxivament de les causes obertes contra ell) podrà tornar o no a Espanya. Si el seu fill té dos dits de seny i ganes de supervivència com a rei, segurament té molt clar el que li ha de demanar. Jo segueixo defensant que el millor favor que aquest personatge podria fer a la causa republicana seria tornar del seu exili daurat als Emirats. Potser llavors sí que el poble es revelaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada