Que les guerres tenen una afectació evident en les economies dels països és un concepte que tots teníem més o menys clar, i que de retruc aquests efectes acaben repercutint a les economies domèstiques també, però del que segurament no havíem estat capaços era de preveure'n una magnitud tat gran i d'un abast tan global.
I és que a la Guerra d'Ucraïna s'hi han barrejat alguns elements que li confereixen la categoria de tempesta perfecta.
El primer i més important és el que té a veure amb el fet que Rússia sigui l'invasor, el que ha començat l'atac. Rússia és un dels principals productors i exportadors de petroli i de gas del planeta. L'any 2020, Rússia tenia una quota de producció mundial de gas del 16,6%, només per sota dels Estats Units (23,7%). Pel que fa al petroli el rànking és exactament el mateix: Els Estats Units són el principal productor mundial (722 milions de tones) i Rússia ocupa també la segona posició, amb 512 milions de tones.
La Unió Europea importa el 27% del petroli i el 45% del gas que consumeix anualment de Rússia. I això suposa un problema que els buròcrates de Brussel·les tot just ara comencen a abordar, quan ja és més que tard. Ningú no va moure un dit quan es va acceptar tàcitament l'annexió de la península de Crimea el ja llunyà 2014. De debò calia esperar tant per a trencar aquestes perillosa dependència? Doncs pel que sembla sí.
El segon, és que ubicació geogràfica d'Ucraïna, que la sitúa com un dels principals distribuïdors del gas que ve de Rússia i va a parar a les llars i les empreses de la Unió Europea: Alemània, Àustria, Txèquia, Itàlia, Holanda, França tenen una grandíssima dependència del gas rus.
I el tercer és que Rússia i Ucraïna combinats són una part important del graner d'Europa.
És el gran problema d'un món hiperconnectat i globalitzat. Ho vam veure el 2020 amb l'irrupció de la pandèmia de Coronavius: es va aturar Xina, la fàbrica del món i les cadenes logístiques de tot el planeta se'n van ressentir.
Aquests dos fets, Coronavirus i Guerra d'Ucraïna, faran del món un lloc molt menys connectat i les grans regions econòmiques mundials es tornaran (s'hauran de tornar més autònomes) quan tots aquests núvols s'hagin esvaït. Aquests dies, professionalment parlant només sento converses i ponències sobre la re-industrialització d'Europa i dels Estats Units. De fet, un dels projectes en què jo estic treballant té a veure en poder tornar a comprar teixit als Estats Units per contraposició a importar-lo de la Xina o el Pakistan (cosa impensable només fa 10 anys).
En termes planers aquestes darreres setmanes els consumidors hem tingut mostres evidents de les conseqüències de la globalització i la por: mai havia pagat abans una factura d'electricitat de 150 € per un mes, ni mai m'havia costat 80€ omplir el dipòsit de benzina.
Però el més preocupant de tot (sobre tot del comportament dels consumidors, combinat amb una actitut poc responsable dels mitjans de comunicació) és que ahir a la tarda vaig tornar a veure imatges que creia cenyides exclussivament als primers dies de la pandèmia de Coronavirus: desabastiment als supermercats. Ahir a la tarda a l'Esclat més gran de Girona (una macro botiga) faltava oli, paper higiènic (aquesta em va constar d'entendre els dies de la pandèmia), pasta, farina i sucre. Com si la guerra fos al costat de casa. És cert que hi ha anunciada una vaga de transportistes per dilluns 14 de març, però convocada per una plataforma minoritària i fins avui, no secundada per les grans patronals.
Els noticiaris televisius se'n van fer ressó, afirmant el contrari, que no hi hauria desabastiment, però farcint-ho amb imatges de supermercats..La resposta dels consumidors va ser gairbé immediata.
Així doncs, ahir a la tarda vaig presencial la segona tempesta perfecta: binomi Guerra d'Ucraïna i vaga de transports (provocada indirectament per la guerra, per la pujada de preus dels combustibles), que equival a entrar en pànic per una part no despreciable de la població.
Ens diem Sapiens Sapiens però les notícies que llegim i escoltem cada dia confirmen a passes de gegant la involució de l'espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada